alfaquí i erudit musulmà, fundador de l'escola jurídica xafiïta From Wikipedia, the free encyclopedia
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Idrís aix-Xafií (àrab: ابو عبد الله محمد بن إدريس الشافعيّ, Abū ʿAbd Allāh b. Muḥammad b. Idrīs ax-Xāfiʿī), més conegut simplement com l'imam aix-Xafií[1] (lloc indeterminat a Palestina o la península Aràbiga, 767 - Fustat, 820), va ser un jurista musulmà considerat el fundador de la jurisprudència islàmica.[2][3] El seu ensenyament es troba a l'origen del xafiisme, una de les quatre escoles jurídiques (màdhhab) sunnites encara vigents.[4]
  | |
| Nom original | (ar) مُحَمَّدُ بْنُ إِدْرِيسَ الشَّافِعِيُّ المُطَّلِبيّ القُرشيّ |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 28 agost 767 Gaza (Califat Abbàssida) |
| Mort | 20 gener 820 (Gregorià) (52 anys) Fustat (Califat Abbàssida) |
| Sepultura | Mausoleum of Imam al-Shafi'i (en)  |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Camp de treball | Fiqh i ciència del hadit |
| Ocupació | alfaquí, ulema, cadi, muhàddith, poeta |
| Professors | Màlik ibn Anas, Muhàmmad aix-Xaybaní, Sufyan ibn Uyayna, al-Layth ibn Sad, Wakí ibn al-Jarrah, Muslim ibn Khālid al-Zanjī (en) , al-Zahrī (en) , Abdul Aziz Al-Darawardi (fr) , Ibn Abī Yaḥyá (en) , Abdullah ibn Nafeh Al-Sayegh (fr) , Hisham ibn Yusuf Al-Sanani (fr) , Yahya ibn Hassan Al-Tanisi (fr) , Hammad ibn Osama (fr) , Ibn Ulayya i Abd-al-Wahhab ath-Thaqafí |
| Alumnes | Àhmad ibn Hànbal, Ishaq ibn Rahwayh, al-Muzaní, Al-Buwayti (en) , Dàwud adh-Dhahirí, ar-Rabí ibn Sulayman al-Muradí, Abu Thawr (en) i ʻAbd al-ʻAziz ibn Yahya Kinani (en) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
No se sap amb certesa d'on era nadiu; es diu que d'Ascaló o de Gaza, a Palestina, o del Iemen, i algunes poques fonts el fan de Mina, prop de la Meca. Deixeble de Màlik ibn Anas a Medina, visqué al Fustat (el Caire), on la seva tomba és objecte de pelegrinatges.[4]
Nascut al 767, aix-Xafií era membre de la tribu de Quraix, a la qual també havia pertangut el profeta Mahoma,[5][6] amb qui està relacionat.[7] El seu pare va morir quan ell encara era molt jove i es va criar amb la seva mare a la Meca, on, des de ben jove, va ser educat per professors locals.[6][8] Quan era jove, va destacar en el tir amb arc i en el domini de la llengua àrab,[8][7] i també tenia interès en la poesia i la literatura.[9] Als set anys, aix-Xafií havia memoritzat l'Alcorà i als deu, la Muwaṭṭa de l'imam Màlik ibn Anas.[7][10] Als 13[10] o 20[6][11] anys,[7] va viatjar a Medina per anar a veure a Màlik ibn Anas.[7][10] Màlik va quedar impressionat amb la memòria i capacitat de reflexió del jove aix-Xafií i,[12] en conseqüència, va ser el seu estudiant durant uns deu anys, fins que Màlik va morir.[8][11] Durant la seva estada a Iraq, també va estudiar amb el jurista àrab Muhàmmad aix-Xaybaní.[9]
Després d'haver viscut al Iemen i a Bagdad (Iraq), aix-Xafií va traslladar-se a viure al Caire (Egipte),[8] on va morir el 20 de gener del 820, o el 204 de l'Hègira segons el calendari musulmà, als 54 anys.[5][10] La causa de la seva mort no està clara; mentre que alguns experts atribueixen la seva mort a una malaltia, altres diuen que va morir a causa de les ferides que va rebre després de ser atacat per un grup de seguidors de Màlik.[9] El seu lloc d'enterrament es va convertir en un lloc popular de visites i en un lloc de veneració.[13] Al cap d'uns 400 anys de la seva mort, al-Kàmil va ordenar la construcció d'un mausoleu a l'emplaçament de la tomba d'aix-Xafií.[13][14]
Va ser el fundador del xafiisme que, juntament amb el hanbalisme (fundat per Àhmad ibn Hànbal, un dels seus alumnes), el hanafisme i el malikisme (fundat pel seu primer mentor, l'imam Màlik), és una de les quatre escoles juridico-teològiques de l'islam sunnita.[5][15] Actualment, el xafiisme es troba present a diversos països asiàtics com Indonèsia, Singapur, Malàisia, les Maldives, el Líban o Jordània, alguns països africans de l'est (Kènia, Somàlia i Tanzània) i a zones de Turquia, Egipte, Iraq i Rússia.[15] També predomina entre les poblacions kurdes.[16] Al llarg de la seva vida, aix-Xafií va escriure més de 150 llibres.[10]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
