From Wikipedia, the free encyclopedia
Agustín Jerónimo de Iturbide (Valladolid (actualment Morelia), Mèxic, 30 de setembre de 1807 - Nova York, Estats Units, 11 de desembre de 1866), va ser un militar mexicà, que fou hereu oficial de la corona de Mèxic en l'efímer Primer Imperi Mexicà entre 1822 i 1823 com a Príncep Imperial, presumpte hereu entre 1823 i 1824, i pretendent al tron de 1824 a 1864, any en què va cedir els seus drets a l'arxiduc Maximilià I de Mèxic quan es va establir el Segon Imperi Mexicà.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Agustín Jerónimo de Iturbide y Huarte 30 setembre 1807 Morelia (Imperi Espanyol) |
Mort | 11 desembre 1866 (59 anys) Nova York |
Sepultura | Saint John the Evangelist Roman Catholic Church Graveyard (en) |
Grup ètnic | Bascos |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Ampleforth College |
Activitat | |
Ocupació | polític, militar |
Altres | |
Títol | Príncep de Mèxic |
Família | Dinastia Iturbide |
Pares | Agustí I de Mèxic i Ana María Huarte |
Germans | Salvador de Iturbide y Huarte Sabina de Iturbide et Huarte Juana de Iturbide y Huarte Josefa de Iturbide y Huarte Ángel de Iturbide y Huarte María de Jesús de Iturbide y Huarte Felipe de Iturbide y Huarte |
Va ser el fill primogènit d'Agustín d'Iturbide i la seva esposa Ana María Huarte. Va ser educat als Estats Units d'Amèrica. El 1822, en proclamar-se el seu pare emperador mexicà, Agustín I, va ser designat per aquest hereu de la Corona i va rebre els títols de Príncep Imperial i Cavaller de l'Orde de Guadalupe.
A la caiguda del Primer Imperi Mexicà, es va traslladar amb els seus pares a Europa i després de la mort del seu progenitor va marxar a Colòmbia, on va ser persona de confiança de Simón Bolívar. Agustín Jerónimo va combatre en les files independentistes en la Batalla d'Ayacucho i també va ser agent diplomàtic de Mèxic a Londres i voluntari de l'exèrcit pontifici. Agustín Jerónimo va passar els últims anys de la seva vida als Estats Units d'Amèrica. Durant el regnat de Maximilià I de Mèxic va ser vicepresident de l'Orde de Guadalupe.[1][2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.