From Wikipedia, the free encyclopedia
Les Agustines Descalces són un orde religiós femení de clausura, fundat per Joan de Ribera el 1597.[1] Va nàixer durant les reformes dels ordes religiosos del moment i va quedar vinculat als agustins recol·lectes i els carmelites descalços.
 Gravat del segle xviii amb Joan de Ribera, fundador de l'orde | |
| Tipus | Orde mendicant femenina, de clausura |
|---|---|
| Nom oficial | Monges Agustines Descalces |
| Nom oficial llatí | Moniales Augustinensiae Discalceatae |
| Altres noms | Agustines Descalces de Sant Joan de Ribera, Agustines de Sant Joan de Ribera |
| Hàbit | Túnica negra, amb tirants amples al pit que passen per sobre la cogulla de la toca, blanca; vel negre |
| Objectiu | Vida contemplativa, oració, devoció a l'Eucaristia |
| Fundació | 18 de desembre de 1597, Alcoi per Joan de Ribera |
| Regla | Regla de Sant Agustí (segle iv) |
| Constitucions | 1597, sobre les constitucions de les carmelites descalces de Santa Teresa de Jesús |
| Branques i reformes | Des de 1957 forma part com a federació de l'Orde dels Agustins Recol·lectes |
| Primera fundació | Monasterio del Sant Sepulcre (Alcoi), 18 de desembre de 1597 |
| Fundacions destacades | Múrcia (1616) |
| Fundacions a terres de parla catalana | Dénia (1604), Santa Úrsula (València, 1605), Benigànim (1611), l'Olleria (1611), Xàbia, Sogorb |
| Persones destacades | Dorotea de la Creu, beata Agnès de Benigànim, beata Josepa Masià |
| Lloc web | http://agustinasdescalzasdealcoy.gadelart.com/paginas/completo.htm |
No s'han de confondre amb les Agustines Recol·lectes, fundades en el mateix moment i de vegades anomenades Agustines Descalces Recol·lectes.
._Façana_lateral.JPG)
Sant Joan de Ribera, llavors bisbe de València, va proposar a Teresa de Jesús que fundés un convent a la diòcesi de València.[2] Teresa no volgué fer-ho, perquè el bisbe volia que la fundació estigués sota la jurisdicció de la diòcesi, i Teresa volia el contrari, que les fundacions fossin independents del bisbat i depenguessin del capítol general de l'orde.[3] Davant la negativa, el mateix Joan de Ribera impulsà la fundació d'un convent on implantar la reforma carmelitana. La nova comunitat era formada per tres monges carmelites descalces i tres canonesses agustines.
La fundació s'establí a Alcoi el 18 de desembre de 1597 i va adoptar la Regla de Sant Agustí juntament amb les constitucions de Santa Teresa de Jesús.[4] S'hi combinaven, doncs, l'esperit agustinià i el carmelita, juntament amb una especial devoció a l'Eucaristia, promoguda per Joan de Ribera. Ell mateix en redactà les modificacions a les constitucions teresianes, que disposaven una clausura estricta, dues hores diàries d'oració mental, vida en comú, presidida per la senzillesa i l'austeritat, pobresa real, prohibició de privilegis o beneficis, dejunis, treball en comú, edificis pobres i que les comunitats tinguessin pocs membres. A més, la subjecció de l'orde a l'arquebisbat de València.
La reforma s'estengué per València i Múrcia. El 1604 s'obrí el convent de Dénia i el 1605, el de Santa Úrsula de València. Almansa (1609), l'Olleria i Benigànim (1611), Múrcia (1616) van ser les primeres fundacions, a les quals se sumarien Xàbia i Sogorb.
Els trasbalsos del segle xix i la Guerra civil van afectar els convents, alguns dels quals van ser suprimits. La vida monàstica es va restaurar el 1939, amb moltes baixes i manca de recursos. El 30 de juliol de 1957, el prior general dels agustins recol·lectes va impulsar l'agrupació dels convents en una Federació dels Monestirs d'Agustines Descalces d'Espanya, a la qual es van afegir les comunitats existents, llevat les d'Almansa i Dénia, que preferiren passar a la congregació de les Agustines Recol·lectes. Des de llavors, l'orde va ser assistit espiritualment pels agustins recol·lectes.
Al final de 2005, la federació compta amb quatre monestirs: Alcoi, L'Olleria, Benigànim i Múrcia i tenien 31 monges i novícies.[3] El 2013 les monges d'Alcoi van tancar el monestir i es van anar a Benigànim.[5][6]
Entre els membres destacats hi ha Dorotea de la Creu, la beata Agnès de Benigànim (1625-1696)[7] i la beata Josepa Masià (1887-1936), màrtir.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
