Agulles de Travessani
cim de la capçalera de Caldes / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les Agulles de Travessani, la més alta de 2.733,0[1] metres d'altura, són un conjunt de roques agudes, d'aquí el nom d'agulles, que es troben en el terme municipal de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Tipus | Muntanya ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Localitzat a l'entitat geogràfica | capçalera de Caldes ![]() | |||
Localitzat en l'àrea protegida | Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ![]() | |||
Localització | ||||
Continent | Europa ![]() | |||
Entitat territorial administrativa | la Vall de Boí (Alta Ribagorça) ![]() | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Altitud | 2.733 m ![]() | |||
Material | granit ![]() | |||
«Travessani deriva del basc "ata-be-atz-andi", la gran penya sota el port (referint-se al port de Colomers), o bé de "arte-baso-andi", entre grans precipicis».[2]
Es tracta d'una successió de dents de granit: 2536'3,[3] 2588'2,[4] 2599'1,[5] 2636'3,[6] 2659'0,[7] 2684'1[8] i 2.733'0[1] metres, que s'aixequen sobtadament conformant la carena que, en direcció nord-nord-est, separa l'oriental Vall de Colieto de la Capçalera de Caldes. Estan situades sobre l'Estany de Travessani, al sud del Pic de Travessani (2754,7[9] m), que podria ser considerat com la darrera agulla i punt culminant. La proximitat del Refugi Joan Ventosa i Calvell fa que sigui un lloc molt visitat pels practicants de l'escalada.
«La primera ascensió a les crestes meridionals la realitzà en 1919 W.Illges del CEC; les agulles superiors foren superades per primera vegada per A.Oliveras, I.Folch i I.Bultó, del CEC, en 1926».[10]