Aguilar (Bassella)
entitat singular de població de Bassella / From Wikipedia, the free encyclopedia
Aguilar és una unitat de població que forma part del municipi de Bassella a la comarca de l'Alt Urgell.
Sobrenom | Aguilar de Bassella | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | Aguilar: lloc d'àguiles | ||||
Localització | |||||
| |||||
Alt Urgell, Lleida | |||||
Població humana | |||||
Població | 21 (2005) | ||||
Geografia | |||||
Altitud | 450 m | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 25289 | ||||
Codi INE | 25044000100 | ||||
Codi IDESCAT | 2504470001700 | ||||
El nucli principal està situat mig quilòmetre al nord del turó on hi ha les restes de l'antic poble, en terres més planeres, sota el tossal dels Masos i a la riba esquerre del Segre al pantà de Rialb, on a més de diverses masies i construccions agrícoles i ramaderes, hi ha el cementiri nou i la Parròquia de Sant Serni d'Aguilar Nou.
Hi ha cases i masies habitades en disseminat. Entre el núcli i el disseminat hi viuen 32 habitants (2020).[1] Celebra la festa major el dia 3 de maig (Festa del Roser).[2]
Accés: Carretera C-14, i trencant entre els Km 136 i 137 on hi ha un indicador per anar, entre altres llocs, a Aguilar de Bassella i a 250 m, un pont travessa fins al marge esquerre del Segre. Els pobles i viles més importants a la vora són Ponts (18 km) i Oliana (4 km).
El municipi va ser dels més afectats per la construcció del pantà de Rialb que va inundar 734 hectàrees (més d’un 10% de la superfície del terme) i la desaparició de tres pobles: Bassella, Castellnou de Bassella i Aguilar de Bassella. En aquests pobles hi vivia un terç de la població, que ja havia minvat de 617 habitants l’any 1960 a 400 el 1980.[3] El pantà es començà a omplir el 1999 i fou inaugurat el 14 de febrer de 2000.[4] El nucli o unitat de població més important del terme municipal de Bassella, quant a nombre d'habitants i activitat socioeconòmica, és Ogern, situat a llevant i prop del límit amb el Solsonès. Els altres pobles del municipi són Altés, Aguilar, Bassella, la Clua, Guardiola de Segre, Mirambell i Serinyana.[5]