Agnòsia visual
problema en la visió consistent en la incapacitat de reconèixer objectes / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'agnòsia visual també coneguda com a agnòsia òptica és una alteració en la qual es perd la capacitat de reconèixer objectes amb la vista [1] sense tenir cap mena d'alteració visual o intel·lectual.[2] És un dels molts tipus d'agnòsies existents, en aquest cas, centrada en la informació visual. Les persones que la pateixen són perfectament capaces d'identificar i descriure aquests mateixos objectes utilitzant una altra modalitat sensorial, com ara l'oïda o el tacte. Normalment, la causa d'aquesta incapacitat es deu a una lesió cerebral, concretament en el còrtex visual associatiu, mantenint intacte el còrtex visual primari, sent aquest últim el que ens permet veure.[1] En el cas que hi hagués una lesió en el còrtex visual primari estaríem parlant d'una ceguera cortical, no d'una agnòsia.[3]
En 1870, Finkelnburg va utilitzar el terme asimbòlia per definir el defecte en el reconeixement de símbols convencionals. Al 1890 gràcies a un experiment amb gossos on se'ls va sotmetre a ablacions parcials del lòbul occipital, Hermann Munk va diferenciar ceguesa psíquica (defectes en la interpretació dels estímuls visuals) i ceguesa cortical (pèrdua de la sensació visual). Al 1890 Heinrich Leissaur va diferenciar la ceguesa psíquica en aperceptiva, per referir-se a la percepció visual bàsica i en associativa per referir-se a la capacitat per evocar les representacions de la ment. Més tard, Freud al 1891 va introduir la denominació d'agnòsia, entesa aquesta com un trastorn en el reconeixement perceptiu. El terme "Agnòsia" finalment es va imposar.[4][5]