En la mitologia grega, Aglàïe o Aglàïa (en grec antic Ἀγλαΐα -ΐας, Ἀγλαΐη -ΐης 'la que brilla', 'l'esplendorosa', 'l'esplèndida';[2] llatí Aglaia -ae, Aglaiē -ēs)[3] era la més jove i bella de les tres Càrites. Simbolitzava la intel·ligència, el poder creatiu i la intuïció de l'intel·lecte. Era filla, com les seves germanes Eufròsine i Talia, de Zeus i de l'oceànide Eurínome, o d'Helios i Egle.
  | |
| Tipus | deïtat grega |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Cònjuge | Hefest |
| Mare | Eurínome |
| Pare | Zeus |
| Fills | Morfeu, Euclea, Eupheme, Euthenia i Philophrosyne |
| Germans | Eufròsine i Talia |
| Altres | |
| Part de | Càrites |
Les Càrites o Gràcies viuen a l'Olimp en companyia de les Muses, amb les quals de vegades formen cors. Pertanyen al seguici d'Apol·lo, el déu músic. Acompanyen tot sovint Atena, deessa de les tasques femenines i de l'activitat intel·lectual, i també Afrodita, Eros i Dionís.
Així com la tradició més difosa és la d'Hefest casat amb la deessa Afrodita, en d'altres és esposa d'Aglaia, i segons la tradició òrfica foren pares d'aquests personatges:
- Euclea (Εὔκλεια), deessa de la bona reputació i la glòria.
- Eufema (Εὐφήμη), deessa del correcte discurs.
- Eutenea (Εὐθηνία), deessa de la prosperitat i la plenitud.
- Filofròsine (Φιλοφροσύνη), deessa de l'amabilitat i la benvinguda.[4]
Bibliografia
- [Pseudo-Virgili]: Apèndix virgiliana. Volum II: Elegies a Mecenas. L'Agró. Minúcies. L'almadroc. Últims poemes. Text revisat i traducció de Miquel Dolç. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1984. Pàgs. 176-177.
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
