investigadora From Wikipedia, the free encyclopedia
Adriana Albini Noonan (Venècia, 2 de setembre de 1955) és una investigadora mèdica i escriptora italiana. Especialitzada en recerca contra el càncer ha desenvolupat el concept d'angioprevenció que es pot usar per a controlar l'evolució del càncer. És d'ençà del 2015 directora científica de la Fundació MultiMedica Onlus i del laboratori de biologia vascular i d'angiogènesi a Milà. El 2018 Albini va ser la primera italiana a formar part del consell de l'Associació Americana per la Recerca del Càncer (en anglès: American Association for Cancer Research).[1]
.jpg) (2018)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 setembre 1955 (69 anys) Venècia (Itàlia) |
| Formació | Universitat de Gènova (–1979) Institut Max Planck de Bioquímica |
| Activitat | |
| Ocupació | química, oncòloga, escriptora |
| Ocupador | Universitat de Milà-Bicocca (2018–2019) Hospital de Santa Maria Nuova (2012–2015) MultiMedica (en)  (2006–2012) Institut Max Planck de Bioquímica, investigadora (1981–1983) Institut Giannina Gaslini, investigadora (1980–1980) Hospital San Martino National Institutes of Health |
| Família | |
| Cònjuge | Douglas M. Noonan |
| Premis | |
| |
Arran de les seves recerces ha rebut diversos guardons científics a diversos països, com ara el premi Firenze Donna el 2000 o el premi Amelia Earhart el 2004.
També practica esgrima a un nivell molt elevat i participa a seleccions internacionals. Així va rebre una medalla d'argent als Campionat Europeu del 2015 que tingué lloc a la ciutat croata de Porec[2] i una altra de bronze als Campionats mundials per veterans d'esgrima que es van fer a Livorno el 2018.[3]
El 23 de novembre del 2020 Albini va figurar a la llista de les 100 dones més influents de l'any que publica la BBC anualment.[4]
Albini ha escrit sis novel·les sota un nom de ploma. També és esgrimista competitiva[6] i el maig de 2015 va guanyar la medalla de plata al campionat europeu d'esgrima veterana 2015 de la seva categoria d'edat darrere de Finlàndia Marja-Liisa Someroja.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
