Organització territorial de l'Azerbaidjan

Azerbaidjan està dividit en:

• 59 districtes (rayonlar; sing.– rayon),
• 11 ciutats (şəhərlər; sing.– şəhər),
• 1 república autònoma (muxtar respublika), que conté:
  • 7 districtes
  • 1 ciutat

Els districtes es divideixen en municipis (Bələdiyyə).

A més, l'Azerbaidjan se subdivideix en 9 regions (econòmiques) (İqtisadi Rayonlar; sing.– İqtisadi Rayon).^[1] No és una divisió administrativa. Cada regió conté diversos districtes. La República Autònoma de Nakhtxivan forma la desena regió econòmica, separada de la resta.

Regions i República Autònoma

Les actuals regions econòmiques d'Azerbaidjan, després de la reforma del 2021

Regió econòmica	Àrea (km²)	Població (2021)
Abşeron-Xızı	3,730	578,800
Bakú	2,140	2,300,500
Aran Central	6,690	740,000
Zəngəzur Oriental	7,470	343,500
Gəncə-Daşkəsən	5,270	611,300
Qazax-Tovuz	7,030	687,600
Quba-Xaçmaz	6,960	558,700
Karabakh	8,990	904,500
Lənkəran-Astara	6,070	953,600
Mil-Mughan	5,670	522,600
Şirvan Muntanyós	6,130	324,800
Nakhtxivan	5,500	461,500
Şəki-Zaqatala	8,840	630,400
Şirvan-Salyan	6,080	501,300
TOTAL	86,570	10,119,100

Organització territorial

Azerbaidjan contigu

L'organització territorial de l'Azerbaidjan. Les divisions de l'exclavament de Nakhchivan no estan incloses en el següent llistat.

1. Districte d'Abşeron 2. Districte d'Ağcabədi 3. Districte d'Ağdam 4. Districte d'Ağdaş 5. Districte d'Ağstafa 6. Districte d'Ağsu 7. Şirvan (ciutat) 8. Districte d'Astara 9. Bakú (city) 10. Districte de Balakan 11. Districte de Barda 12. Districte de Baylakan 13. Districte de Biləsuvar 14. Districte de Cəbrayıl 15. Districte de Cəlilabad 16. Districte de Daşkəsən 17. Districte de Şabran 18. Districte de Füzuli 19. Districte de Gadabay 20. Gandja (ciutat) 21. Districte de Goranboy 22. Districte de Göyçay 23. Districte de Hacıqabul 24. Districte d'İmişli 25. Districte d'İsmayıllı 26. Districte de Kəlbəcər 27. Districte de Kurdamir 28. Districte de Laçın 29. Districte de Lenkoran 30. Lenkoran (ciutat) 31. Districte de Lerik 32. Districte de Masallı 33. Mingatxevir (ciutat) 34. Naftalan (ciutat) 35. Districte de Neftçala

36. Districte d'Oğuz 37. Districte de Kabala 38. Districte de Qax 39. Districte de Qazax 40. Districte de Qobustan 41. Districte de Quba 42. Districte de Qubadli 43. Districte de Qusar 44. Districte de Saatlı 45. Districte de Sabirabad 46. Districte de Shaki 47. Shaki (ciutat) 48. Districte de Salyan 49. Districte de Şamaxı 50. Districte de Şəmkir 51. Districte de Samux 52. Districte de Siyəzən 53. Sumqayit (ciutat) 54. Districte de Şuşa 55. Şuşa (ciutat) 56. Districte de Tartar 57. Districte de Tovuz 58. Districte d'Ucar 59. Districte de Xaçmaz 60. Xankəndi (ciutat) 61. Districte de Goygol 62. Districte de Xızı 63. Districte de Xocalı 64. Districte de Xocavənd 65. Districte de Yardımlı 66. Districte de Ievlakh 67. Ievlakh (ciutat) 68. Districte de Zangilan 69. Districte de Zaqatala 70. Districte de Zardab

El territori de l'Alt Karabakh avui dia forma part dels raions de l'Azerbaidjan de Xocavənd, Şuşa, Xocalı, la part est de Kəlbəcər i la part oest de Tartar. Durant el període soviètic la regió era coneguda com a Província Autònoma d'Alt Karabakh; no obstant, el 26 de novembre de 1991 el Parlament de l'RSS de l'Azerbaidjan va abolir l'estatut autònom de la PAAK. Des de llavors el territori de la província autònoma s'ha dividit administrativament entre els districtes esmentats anteriorment.

Com a resultat de la guerra de l'Alt Karabakh, la major part del seu territori es troba ara sota el control de les forces ètnicament armènies de l'Alt Karabakh i d'Armènia.^[2] L'autopoclamada república d'Artsakh també controla una gran part del sud-oest de l'Azerbaidjan fora del territori de l'Alt Karabakh. Els districtes de l'Azerbaidjan situats completament o parcialment a la república d'Artsakh estan anotats en la llista. La república d'Artsakh no reconeix aquests districtes i té el seu propi sistema d'administració territorial.

La llista següent inclou a la part principal de l'Azerbaidjan, excloent els districtes de la República Autònoma de Nakhxivan.

Ref. mapa	Divisió administrativa	Nom àzeri	Capital	Àrea[3] (km²)	Població[3] (2011 est.)	Regió	Notes
1	Districte d'Abşeron	Abşeron	Xırdalan	1,360	192,900	Abşeron	Inclou un exclavament a Bakú
2	Districte d'Ağcabədi	Ağcabədi	Ağcabədi	1,760	124,000	Aran
3	Districte d'Ağdam	Ağdam	Alıbəyli	1,150	180,600	Yuxarı Qarabağ	Part oest es troba de facto a la república d'Artsakh
4	Districte d'Ağdaş	Ağdaş	Ağdaş	1,050	100,600	Aran
5	Districte d'Ağstafa	Ağstafa	Ağstafa	1,500	81,400	Gandja-Qazax
6	Districte d'Ağsu	Ağsu	Ağsu	1,020	72,100	Xirvan muntanyós
7	Şirvan (ciutat)	Şirvan		30	78,700	Aran	Anomenada Ali Bayramli (Əli Bayramlı) fins al 24 d'abril de 2008
8	Districte d'Astara	Astara	Astara	620	98,300	Lenkoran
9	Bakú (city)	Bakı		2,130	2,092,400	Abşeron	Consta de 12 rayonlar és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan
10	Districte de Balakan	Balakən	Balakan	920	91,100	Shaki-Zaqatala
11	Districte de Barda	Bərdə	Barda	960	143,900	Aran
12	Districte de Baylakan	Beyləqan	Baylakan	1,130	87,900	Aran
13	Districte de Biləsuvar	Biləsuvar	Biləsuvar	1,400	90,300	Aran
14	Districte de Cəbrayıl	Cəbrayıl	Cəbrayil	1,050	72,700	Yuxarı Qarabağ	De facto a la república d'Artsakh
15	Districte de Cəlilabad	Cəlilabad	Cəlilabad	1,440	196,500	Lenkoran
16	Districte de Daşkəsən	Daşkəsən	Daşkəsən	1,050	33,200	Gandja-Qazax
17	Districte de Şabran	Şabran	Şabran	1,090	53,000	Quba-Xaçmaz	Anomenat Davatxi (Dəvəçi) fins al 2010
18	Districte de Füzuli	Füzuli	Füzuli	1,390	118,900	Yuxarı Qarabağ	Part oest de facto a la república d'Artsakh
19	Districte de Gadabay	Gədəbəy	Gadabay	1,290	95,000	Gandja-Qazax	Fa frontera a un exclavament d'Armènia
20	Gandja (ciutat)	Gəncə		110	316,300	Gandja-Qazax	La segona ciutat més gran de l'Azerbaidjan
21	Districte de Goranboy	Goranboy	Goranboy	1,760	96,200	Gandja-Qazax
22	Districte de Göyçay	Göyçay	Göyçay	740	111,100	Aran
23	Districte de Hacıqabul	Hacıqabul	Hacıqabul	1,640	67,300	Aran
24	Districte d'İmişli	İmişli	İmişli	1,820	116,600	Aran
25	Districte d'İsmayıllı	İsmayıllı	İsmayıllı	2,060	80,900	Xirvan muntanyós
26	Districte de Kəlbəcər	Kəlbəcər	Kəlbəcər	3,050	83,200	Kəlbəcər-Laçın	De facto a la república d'Artsakh
27	Districte de Kurdamir	Kürdəmir	Kurdamir	1,630	105,700	Aran
28	Districte de Laçın	Laçın	Laçın	1,840	70,900	Kəlbəcər-Laçın	De facto a la república d'Artsakh
29	Districte de Lenkoran	Lənkəran	Lenkoran	1,540	209,900	Lenkoran
30	Lenkoran (ciutat)	Lənkəran		70	83,300	Lenkoran
31	Districte de Lerik	Lerik	Lerik	1,080	76,400	Lenkoran
32	Districte de Masallı	Masallı	Masallı	720	202,500	Lenkoran
33	Mingatxevir (ciutat)	Mingəçevir		130	97,800	Aran
34	Naftalan (ciutat)	Naftalan		30	9,100	Gandja-Qazax
35	Districte de Neftçala	Neftçala	Neftçala	1,450	81,300	Aran
36	Districte d'Oğuz	Oğuz	Oğuz	1,220	40,900	Shaki-Zaqatala
37	Districte de Kabala	Qəbələ	Kabala	1,550	95,600	Shaki-Zaqatala
38	Districte de Qax	Qax	Qax	1,490	53,900	Shaki-Zaqatala
39	Districte de Qazax	Qazax	Qazax	700	90,800	Gandja-Qazax	Inclou dos exclavaments a Armènia
40	Districte de Qobustan	Qobustan	Qobustan	1,370	41,100	Xirvan muntanyós
41	Districte de Quba	Quba	Quba	2,580	155,600	Quba-Xaçmaz
42	Districte de Qubadli	Qubadlı	Qubadli	800	36,700	Kəlbəcər-Laçın	De facto a la república d'Artsakh
43	Districte de Qusar	Qusar	Qusar	1,540	89,300	Quba-Xaçmaz
44	Districte de Saatlı	Saatlı	Saatlı	1,180	95,100	Aran
45	Districte de Sabirabad	Sabirabad	Sabirabad	1,470	155,400	Aran
46	Districte de Shaki	Şəki	Shaki	2,430	173,500	Shaki-Zaqatala
47	Shaki (ciutat)	Şəki		9	63,700	Shaki-Zaqatala
48	Districte de Salyan	Salyan	Salyan	1,790	124,900	Aran
49	Districte de Şamaxı	Şamaxı	Şamaxı	1,610	93,700	Xirvan muntanyós
50	Districte de Şəmkir	Şəmkir	Şəmkir	1,660	196,100	Gandja-Qazax
51	Districte de Samux	Samux	Samux	1,450	54,600	Gandja-Qazax
52	Districte de Siyəzən	Siyəzən	Siyəzən	700	38,400	Quba-Xaçmaz
53	Sumqayit (ciutat)	Sumqayıt		80	314,800	Abşeron
54	Districte de Şuşa	Şuşa	Şuşa	290	29,700	Yuxarı Qarabağ	De facto a la república d'Artsakh
55	Şuşa (ciutat)	Şuşa		5.5	4,100	Yuxarı Qarabağ	De facto a la república d'Artsakh
56	Districte de Tartar	Tərtər	Tartar	960	98,400	Yuxarı Qarabağ	Part oest de facto a la república d'Artsakh
57	Districte de Tovuz	Tovuz	Tovuz	1,900	160,700	Gandja-Qazax	Fa frontera amb un exclavament d'Armènia
58	Districte d'Ucar	Ucar	Ucar	850	79,800	Aran
59	Districte de Xaçmaz	Xaçmaz	Xaçmaz	1,050	162,100	Quba-Xaçmaz
60	Xankəndi (ciutat)	Xankəndi		8	55,200	Yuxarı Qarabağ	Capital de facto de la república d'Artsakh anomenada Stepanakert
61	Districte de Goygol	Göygöl	Goygol	1,030	58,300	Gandja-Qazax	Anteriorment Khanlar
62	Districte de Xızı	Xızı	Xızı	1,850	14,700	Abşeron
63	Districte de Xocalı	Xocalı	Xocalı	940	26,500	Yuxarı Qarabağ	De facto a la república d'Artsakh
64	Districte de Xocavənd	Xocavənd	Xocavənd	1,460	42,100	Yuxarı Qarabağ	De facto a la república d'Artsakh
65	Districte de Yardımlı	Yardımlı	Yardımlı	670	59,600	Lenkoran
66	Districte de Yevlakh	Yevlax	Yevlakh	1,540	119,600	Aran
67	Yevlakh (ciutat)	Yevlax		95	59,036	Aran
68	Districte de Zangilan	Zəngilan	Zangilan	710	40,500	Kəlbəcər-Laçın	De facto a la república d'Artsakh
69	Districte de Zaqatala	Zaqatala	Zaqatala	1,350	120,300	Shaki-Zaqatala
70	Districte de Zardab	Zərdab	Zardab	860	54,000	Aran
			Total	81,100	8,700,600

República Autònoma de Nakhtxivan

Les subdivisions de Nakhtxivan.

1. Districte de Babek 2. Districte de Culfa 3. Districte de Kangarli 4. Naxçıvan (ciutat)

5. Districte d'Ordubad 6. Districte de Sadarak 7. Districte de Şahbuz 8. Districte de Şərur

Els set districtes i un municipi de la República Autònoma de Nakhtxivan estan enumerades a sota.

Ref. mapa	Divisió administrativa	Nom àzeri	Capital	Àrea[3] (km²)	Població[3] (2011 est.)	Notes
1	Districte de Babek	Babək	Babek	900	65,100	Anteriorment era coneguda com Nakhtxivan; rebatejada en homenatge a Babak Khorramdin en 1991
2	Districte de Culfa	Culfa	Culfa	1,000	42,600	Escrita també com a Julfa, Djulfa, Jugha o Dzhulfa.
3	Districte de Kangarli	Kəngərli	Qıvraq	680	28,600	Es va separar de Babek el març de 2004
4	Naxçıvan (ciutat)	Naxçıvan		130	84,700	Es va separar de Naxçıvan (districte de Babek) en 1991
5	Districte d'Ordubad	Ordubad	Ordubad	970	46,100	Es va separar de Culfa durant la sovietització[4]
6	Districte de Sadarak	Sədərək	Sadarak	150	14,400	Es va separar de Şərur en 1990; inclou l'exclavament de Karki a Armènia
7	Districte de Şahbuz	Şahbuz	Şahbuz	920	23,200	Es va separar de Naxçıvan (Babek) durant la sovietització[4]
8	Districte de Şərur	Şərur	Şərur	810	105,400	Anteriorment era coneguda com Bash-Norashen durant la seva incorporació a la Unió Soviètica i Ilitx (en homenatge a Vladímir Ilitx Lenin) des del període de post-sovietització i fins al 1990[4]
			Total	5,560	410,100

Vegeu també

• ISO 3166-2:AZ

Referències

1. "Azerbaijan Regions" Arxivat 2016-02-24 a Wayback Machine., Centre de desenvolupament regional de l'Azerbaidjan.
2. «The World Factbook — Central Intelligence Agency». Arxivat de l'original el 2016-07-09. [Consulta: 11 febrer 2015].
3. "Territoris, nombre, densitat de població i unitats territorials per regions econòmiques i administratives de la República de l'Azerbaidjan" Arxivat 7 January 2012^{[Date mismatch]} a Wayback Machine., Comitè d'Estadística Estatal de la República de l'Azerbaidjan.
4. Hewsen, Robert H.. Armenia: A Historical Atlas. University of Chicago Press, 2001.