fenomen perceptiu de l'oïda From Wikipedia, the free encyclopedia
El tinnitus o acufen és un fenomen perceptiu de l'oïda que consisteix a sentir cops o sons que no procedeixen de cap font externa. Pot ser provocat per un gran nombre de causes, com les traumàtiques, o pot ser producte d'un símptoma de taponament de les orelles o de vertigen de Ménière.[1] També pot ser causat per situacions d'estrès (estudis, treball, entorn familiar, econòmic o social) o per una exposició a sorolls intensos.[2][3][4][5]
Tipus | trastorn auditiu i símptoma de l'orella |
---|---|
Especialitat | otorinolaringologia |
Classificació | |
CIM-11 | MC41 |
CIM-10 | H93.1 |
CIM-9 | 388.3 |
CIAP | H03 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0074722 |
DiseasesDB | 27662 |
MedlinePlus | 003043 |
eMedicine | ent/235 |
Patient UK | tinnitus-pro |
MeSH | D014012 |
UMLS CUI | C0040264 |
Consisteix generalment en brunzits, xiuxiuejos o soroll de campanetes, que poden arribar a ser tan forts que el pacient sigui incapaç de sentir una conversa normal. Mitjançant estudis electrofisiològics i d'imatges, s'han pogut distingir dues variants importants d'acufen neurosensorial: el perifèric (setmanes o mesos d'evolució), i el central o crònic (mesos o anys d'evolució).[6] No es limita al soroll de campanetes, també es pot percebre en forma de xiulet, brunzit greu o agut, ronc, xiuxiueig, soroll blanc, estrèpit o cant de grills, entre altres sons.
La forma més habitual té el seu origen en lesions de l'orella interna, la còclea, per exposició a sorolls molt intensos, tot i que també poden ser causades per infeccions, l'ús d'alguns medicaments, o situacions d'estrès. En la major part dels casos, el metge pot descobrir i tractar-ne la causa, encara que en algunes ocasions el diagnòstic resulta molt difícil. Molt rares vegades, els sorolls són en realitat al·lucinacions originades al cervell, i no a l'oïda.
Tipus | Causes del tinnitus o acúfens | Malalties |
---|---|---|
Subjectiu | Otològiques | Pèrdua de l'audició induïda pel soroll, presbiacúsia, otosclerosi, otitis, impactació de cerumen, sordesa sobtada, malaltia de Ménière i altres causes de pèrdua de l'audició. |
Neurològiques | Traumatisme de crani, esclerosi múltiple, neurinoma de l'acústic (o Schwannoma vestibular) i altres tumors de l'angle pontocerebel·lós. | |
Infeccioses | Otitis mitjana i seqüeles de la malaltia de Lyme, meningitis, sífilis i altres processos inflamatoris o infecciosos que afecten l'orella. | |
Relacionades amb fàrmacs | Efectes secundaris relacionats amb salicilats, antiinflamatoris no esteroidals, aminoglicòsids, diürètics de la nansa i agents quimioteràpics (cisplatí, vincristina). | |
Altres | Disfunció de l'articulació temporomandibular i altres malalties dentàries. Deficiència de vitamina B₁₂.[7][8][9] | |
Objectiu | Pulsatius | Estenosi de la caròtida, malformacions arteriovenoses, altres anomalies vasculars, hipertensió intracranial idiopàtica, tumors vasculars com ara el glomus jugular, malaltia valvular cardíaca, com l'estenosi aòrtica; estats d'elevat cabal cardíac, com l'anèmia o el consum de drogues, i altres situacions que causen un flux sanguini turbulent. |
Muscular o anatòmic | Mioclònia palatina, espasme del múscul tensor del timpà o de l'estapedi, obstrucció de la trompa d'Eustaqui. | |
Espontànies | Emissions otoacústiques espontànies. |
En els casos de tinnitus subjectiu i crònic, sense una causa orgànica tractable, els tractaments farmacològics sobre aquest símptoma no han demostrat eficàcia.[10]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.