![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/A_converter_free-bass_piano-accordion_and_a_Russian_bayan.jpg/640px-A_converter_free-bass_piano-accordion_and_a_Russian_bayan.jpg&w=640&q=50)
Acordió
instrument musical de vent / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'acordió és un instrument musical de vent que pertany a la família dels instruments aeròfons mecànics. Està format per una manxa feta de plecs de cartró recoberts amb roba i dues caixes harmòniques de fusta amb botons i/o tecles disposades a banda i banda. A l'interior d'aquestes caixes hi ha els diapasons portallengüetes, unes peces de fusta similars a les harmòniques de boca que contenen les llengüetes o inxes d'acer que produeixen el so en vibrar gràcies a la força del corrent d'aire que genera la manxa, accionada pel braç esquerre de l'acordionista.[1]
![]() | |
Tipus | instrument de manxa ![]() |
---|---|
Classificació Hornbostel-Sachs | 412.132 i 412.132-62-8 ![]() |
Data | 1829 ![]() |
Originari de | França ![]() |
Mostra d'àudio | ![]() |
Professió artística | acordionista ![]() |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/60/Acordio.jpg)
Habitualment, les melodies es toquen amb el teclat corresponent a la mà dreta (Manual I), que pot ser de botons o de tecles. Els baixos, acords i acompanyaments harmònics i rítmics es toquen amb el teclat corresponent a la mà esquerra (Manual II). A més, hi ha acordions que disposen d'un sistema mecànic que transforma, a voluntat de l'acordionista, la disposició dels acords de la part esquerra en notes soles ordenades de greu a agut (Manual III, anomenat també sistema de baixos lliures o basetti).
El primer acordió el va patentar Cyrill Demian el 1829, a Viena.[2] Ràpidament fou un instrument conegut i usat entre la burgesia de l'època, fet que va provocar que es construïssin veritables joies d'instruments, amb peces de nacre, ivori i incrustacions de pedres precioses.[3] Paral·lelament es va difondre entre les classes populars i obreres, i ràpidament va adaptar-se a la música popular de cada indret on arribava, moltes vegades tot desplaçant altres instruments que s'havien utilitzat fins aleshores, a causa de la seva condició d'instrument melòdic, harmònic i portàtil. La versatilitat d'aquest instrument el fa apte per a tocar qualsevol estil musical, des de la música popular fins a clàssica, contemporània, antiga, moderna, jazz-blues, etc.[4]