Accentuació en català
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'accentuació en català incideix sobre tota la síl·laba d'una paraula; l'accent de mot atorga prominència a una síl·laba dins d'un mot i l'accent de frase, a una síl·laba dins d'una seqüència de mots.[1] El nucli de la síl·laba és sempre una vocal. L'accent de mot pot caure en una de les tres últimes síl·labes, formant-se així mots aguts, plans i esdrúixols.[1] Alguns mots poden tenir dos graus d'accent: el primari (aquell més prominent)[2] i el secundari.[3][1]
L'accent gràfic és un signe gràfic diacrític que s'escriu damunt d'algunes vocals per indicar-ne la tonicitat;[1] en català s'usen l'accent agut o tancat (´) i l'accent greu o obert (`). L'ús dels accents gràfics sobre la e i la o no és uniforme i presenta una certa variació dialectal.[4]