matemàtic estatunidenc From Wikipedia, the free encyclopedia
Abraham Adrian Albert (Chicago, 9 de novembre de 1905 - Chicago, 6 de juny de 1972) va ser un matemàtic estatunidenc, conegut per amics, col·legues i estudiants com A al cub o A3, per les inicials del seu nom.
Fill d'immigrants de procedència russa i lituana, Albert es va educar a Chicago, excepte uns anys (1914-16) en que la família va viure a Iron Mountain (Michigan).[1] El 1922 va ingressar a la universitat de Chicago en la qual es va doctorar en matemàtiques el 1928, amb una tesi sobre àlgebra dirigida per Leonard Dickson.[2] El curs següent va estar a la universitat de Princeton en el seu primer any post-doctoral.[3] Tota la seva vida acadèmica es va desenvolupar a la universitat de Chicago, excepte els anys 1929-1931 en que va ser professor de la Universitat de Colúmbia.[4] Es va retirar el 1971 i va morir l'any següent víctima d'una greu malaltia provocada per la diabetes que va patir tota la seva vida.[5]
Els seus interessos de recerca es van concentrar en l'àlgebra associativa, sota la influència del seu mestre, Dickson. Ja en la seva tesi doctoral (1928), va establir un important resultat: que tota àlgebra de divisió central de grau quatre (setze dimensions) és un producte creuat.[6] Aquest interès el va portar a mantenir una col·laboració epistolar amb el matemàtic alemany Helmut Hasse,[7] amb qui va publicar un article el 1932 en que demostraven el teorema que porta el seu nom i que afirma que tota àlgebra de divisió normal de grau finit sobre un cos numèric és cíclica.[8] Durant la Segona Guerra Mundial es va interessar per la criptografia i també va començar a estudiar les àlgebres no associatives.[9]
A més dels seus fonamentals llibres Modern Higher Algebra (1937), Structure of Algebras (1939), Introduction to Algebraic Theories (1941), Solid Analytic Geometry (1947) i Fundamental Concepts of Higher Algebra (1958) va publicar més de un centenar d'articles científics.[10]
El any 2005, la seva filla, Nancy E. Albert, va publicar un llibre glosant la vida i l'obra del seu pare.[11]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.