sincrotró a Cerdanyola del Vallès From Wikipedia, the free encyclopedia
La Font de llum de sincrotró Alba és un sincrotró[1] situat al Parc de l'Alba conegut internacionalment com a Barcelona Synchrotron Park, al costat del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Cerdanyola del Vallès.[2] La construcció va estar cofinançada pel Govern d'Espanya i la Generalitat de Catalunya. El Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró (CELLS), amb seu a Bellaterra, es va encarregar de la planificació de les obres i després de l'explotació de les instal·lacions.[3]
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | edifici sincrotró |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Part de | Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró |
| Lloc web | https://www.cells.es/ca/ |
Localització geogràfica  | |
El Barcelona Synchrotron Park (BSP) és un parc de 408 hectàrees al voltant del sincrotró Alba, operatiu des del 2012.[4] La meitat de la superfície són zones verdes. L'altra meitat correspon a parcel·les per a empreses de base tecnològica i per a residències i comerços. A la tardor de 2016, el BSP va rebre el segell Business & Biodiversity de la Comissió Europea per les seves actuacions a favor de la defensa de la biodiversitat.[5]
El BSP, també conegut localment com a Parc de l'Alba, és un consorci públic entre l'ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Generalitat de Catalunya a través de l'INCASÒL, l'agència de gestió del sòl públic.
Aquest parc, membre de la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya, se situa entre el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el Parc de Recerca UAB, el seu parc de recerca dedicat a la transferència tecnològica, i el Parc Tecnològic del Vallès, dins d'un territori industrial de 30.200 empreses conegut localment com a Àmbit B30.[6]
El projecte es va posar en marxa el 1994 i tres anys després, el 1997, es completà un informe per a un sincrotró de 2,5 GeV. El 2002 el projecte fou aprovat per la Generalitat i pel govern espanyol i el 14 de març de 2003 se signà el conveni entre la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Ciència i Tecnologia per dur endavant el projecte, en el qual les dues administracions es comprometien a aportar a parts iguals un total de 163,9 milions d'euros. Com a director de la instal·lació fou nomenat Joan Bordas i Orpinell.[7]
La construcció va començar el 2003,[8] i es va inaugurar el 22 de març de 2010.[9] El cost total de la construcció i equipament del laboratori està estimat en 201,4 milions d'euros. El cost de les despeses d'explotació està estimat en 15,5 milions d'euros a l'any.[10]
L'edifici que acull el projecte es va finalitzar a finals de 2009 i l'operativitat completa de la instal·lació avançarà en successives fases, culminant el 2012. És una construcció de gran complexitat tècnica per les exigències de la instal·lació, que requereix estabilitat mecànica, control de la temperatura i qualitat del subministrament elèctric.
L'Alba en realitat és un complex de tres acceleradors: un accelerador de partícules lineal un sincrotró o propulsor d'electrons i un anell d'emmagatzematge. Es creen electrons en el canó d'electrons de la mateixa manera que en un tub de raigs catòdics de televisió, aquests són accelerats a 1 MeV en l'accelerador lineal. Després passen al propulsor d'electrons, de 250 metres de perímetre, on s'acceleren els electrons fins velocitats properes a la de la llum, arribant a una energia de fins a 3 Giga electronvolts (GeV). Aquests electrons s'injecten a l'anell d'emmagatzematge de 268 metres de perímetre que està equipat per produir radiació electromagnètica d'una gamma contínua de longituds d'ona, des de la llum visible fins als raigs X. És una font de tercera generació, en què la major part de la llum procedeix de dispositius d'inserció, com els wigglers o els onduladors.
El 2021 el sincrotró aprofitarà un finançament dels fons Next Generation de la UE a través del projecte Astip.[11] L'any següent el Ministerio de Ciencia y Tecnologia destina 9 milions per finançar una nova línia de llum.[12]
El desenvolupament de la construcció i inici operacional de l'ALBA va seguir la següent cronologia:
La radiació obtinguda és útil no només en investigacions en el camp de la física, sinó també en tots els camps de la ciència i la tecnologia en què cal analitzar mostres de petites dimensions com estructures cristal·lines, nous materials, mostres biològiques de contaminants o restes arqueològiques. També pot tenir aplicacions en el disseny de nous fàrmacs i en imatge i teràpies mèdiques.[15]
Aquestes aplicacions es porten a terme en estacions experimentals, anomenades línies de llum (beamlines, en anglès), que recullen i modifiquen la llum sincrotró emesa en l'anell d'emmagatzematge. Cada línia de llum s'especialitza en una tècnica científica, si bé, admeten una certa flexibilitat en la tècnica per incorporar nous casos científics. Actualment té 8 línies de llum operatives, de les 32 línies que s'hi podrien instal·lar. Actualment s'estan construint o dissenyant 4 línies de llum més, BL06-XAIRA (cristal·lografia microfocus de macromolècules), BL16-NOTOS (espectroscòpia de raigs X i difracció en pols), BL22-LOREA (espectroscòpia de photoemission resolta en angle) i FAXTOR (Tomografia en raigs X durs)
Les línies de llum del sincrotró ALBA operatives són:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
