Els 4ts Premis del Cinema Europeu, presentats per l'Acadèmia del Cinema Europeu, van reconèixer l'excel·lència del cinema europeu. La cerimònia va tenir lloc l'1 de desembre de 1991 al Studio Babelsberg de Potsdam, Alemanya, i va ser presentada per l'actriu luxemburguesa Désirée Nosbusch i l'historiador i publicista alemany Johannes Willms.[1] En aquesta edició 24 països van entrar en competició amb un jurat presidit per Hanna Schygulla. Les pel·lícules amb més nominacions (tres cadascuna) van ser Le Petit Criminel del francès Jacques Doillon, l'adaptació cinematogràfica de l'alemany Volker Schlöndorff de la novel·la Homo Faber de Max Frisch i la comèdia Toto le héros del belga Jaco van Dormael.[2] Finalment no hi fou nominada cap pel·lícula espanyola.[3]
La millor pel·lícula europea de l'any va ser un drama anglès, Riff-Raff de Ken Loach. El guanyador absolut de la cerimònia va ser Toto le héros: millor pel·lícula nova, millor actor, Jaco van Dormael va ser guardonat amb el millor guionista i Walter van den Ende, que va crear el món visual de la pel·lícula, va guanyar Felix el millor director de fotografia.[4]
El Premi del Cinema Europeu a la Millor Carrera Cinematogràfica va ser concedida a l'escenògraf francohongarès Alexandre Trauner. L'actor alemany Horst Buchholz l'hi va entregar esmentant el rodatge de la comèdia de 1961 de Billy WilderUn, dos, tres, per a la qual Trauner va reconstruir la Porta de Brandenburg. El premi va ser lliurat pel mític director de cinema francès, Marcel Carné, a la dona de Trauner.