El 212 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Pulcre i Flac (o també any 542 Ab urbe condita). L'ús del nom «212 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Dades ràpides Tipus, Altres calendaris ...
Tanca
Imperi Selèucida
- Antíoc III, rei selèucida, es prepara per conquerir l'Armènia Sofene i posa setge a la ciutat d'Arsamosata, la seva capital. El rei del país, Xerxes, se li sotmet voluntàriament, paga un tribut de 330 talents, més 1000 cavalls i 1000 pollastres, i aconsegueix l'aliança amb rei selèucida que li dona a la seva germana Antioquis en matrimoni, segons Polibi.[2] Xerxes conspira contra Antíoc i Antioquis se n'assabenta i assassina al seu marit. Entrega el regne a Antíoc.[3]
República de Roma
- Aquest any són elegits cònsols Api Claudi Pulcre i Quint Fulvi Flac.[5]
- Fulvi Flac obté la província de Campània i estableix el seu campament a Beneventum. Fa un inesperat atac al campament del general Hannó que era a la vora (Batalla de Beneventum). Assalta el campament cartaginès al segon dia de lluita i fa una gran matança on moren més de sis mil cartaginesos i en fa set mil de presoners. Hannó es retira al país dels brutis.[6]
- Primera batalla de Càpua. Un enfrontament entre les forces de Cartago i les romanes en el curs de la Segona Guerra Púnica. La batalla acaba amb un resultat incert, però el general cartaginès Hanníbal aconsegueix que els cònsols romans aixequin el setge de la ciutat de Càpua.[7]
- Batalla del Silarus entre l'exèrcit cartaginès d'Hanníbal i les forces romanes dirigides pel pretor Marc Centeni Penula vora del riu Silarus. Els cartaginesos en surten victoriosos, destruint tot l'exèrcit romà. Aquesta és una de les poques batalles en les que els efectius d'Anníbal són superiors als del seu oponent.[8]
- Crisi financera a Roma.[9]
- Publi Licini Cras Dives, sense haver exercit cap magistratura curul, s'enfronta a dos personatges de rang consular, Quint Fulvi Flac i Tit Manli Torquat pel càrrec de pontífex màxim, i l'obté.[10]
- Publi Corneli Rufí Sul·la, pretor urbà i peregrí, instaura els Jocs d'Apol·lo (Ludi Apollinares) seguint les ordres d'uns versos sagrats del vident Marci. El Senat, consultats els Llibres sibil·lins, li encomana d'organitzar els Jocs.[11]
Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
Cyril Toumanoff, Studies in Christian Caucasian History, Georgetown: Georgetown University Press, 1963, part III, «The Orontids of Armenia», pàgs. 282-283.
Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXV, 2
Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIV, 9
Lazenby, J. F. Hannibal's war : a military history of the Second Punic War. Warminster (Wiltshire): Aris & Phillips, 1978, p. 113. ISBN 9780856680809.
Titus Livi. Ab Urbe Condita XXV, 19, 1-5
Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXV, 5
Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 196. ISBN 8481641618.
Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVIII, 25
Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXV, 31
Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIV, 43