El 203 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Cepió i Gemin (o també any 551 Ab urbe condita). L'ús del nom «203 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Dades ràpides Tipus, Altres calendaris ...
Tanca
Antiga Roma
- Aquest any són elegits cònsols Gneu Servili Cepió i Gai Servili Gemin.[2]
- Servili Gemin obté Etrúria com a província i d'allí marxa a la Gàl·lia Cisalpina on casualment allibera al seu pare de la captivitat que durava ja 15 anys. Va ser tribú de la plebs i edil plebeu mentre el seu pare era viu, cosa que anava contra la llei, i es presenta una rogatio per alliberar-lo de les conseqüències (ne C. Servilio fraudi esset) ja que no sabia que el seu pare vivia.[3]
- Servili Cepió rep la província de Bruttium, i és el darrer general que combat a Hanníbal a Itàlia, a la rodalia de Crotona. Quan Hanníbal abandona Itàlia, Cepió passa a Sicília amb la intenció de creuar a l'Àfrica, però el senat, que té por que Cepió no obeeixi les seves ordres, el fa tornar a Itàlia i nomena un dictador, Publi Sulpici Servi Galba Màxim per dirigir els comicis.[4]
- El pretor Publi Quintili Var i el procònsol Marc Corneli Ceteg derroten al general cartaginès Magó Barca, germà d'Hanníbal, en territori dels gals ínsubres, i l'obliguen a abandonar Itàlia.[5]
Àfrica
- Hanníbal Barca, de tornada de la campanya d'Itàlia, desembarca a Leptis Minor (actual Lamta) abans de recuperar Hadrumetum i de lliurar la seva última batalla a Zama (202 aC) contra les tropes d'Escipió l'Africà.[6]
- Batalla d'Útica. Enfrontament dels exèrcits de Roma i els de l'Imperi Cartaginès durant la segona guerra Púnica. Gràcies a un atac per sorpresa, el general romà Publi Corneli Escipió Africà aconsegueix de destruir les forces cartagineses i als seus aliats númides amb una victòria que li dona un decisiu avantatge, a més de traslladar el front de la guerra a la mateixa Àfrica.[7]
- Publi Corneli Escipió, després de la batalla, abandona el seu campament a Útica i s'enfronta a Hasdrúbal i a Sifax a la Batalla de les grans planes. Hasdrúbal i Sifax han aconseguit escapar dels campaments que Escipió i el seu aliat Masinissa I destrueixen, i fugen amb un petit nombre de soldats. Es troben amb un contingent de 4.000 mercenaris celtibers provinents del sud d'Hispània i decideixen enfrontar-se als romans. Forcen noves lleves tant a Cartago com a Numídia i aviat Hasdrúbal i Sifax reuneixen un exèrcit de 30.000 homes. L'enfrontament porta a la derrota l'exèrcit cartaginès.[8]
- Batalla de Cirta. Després de la victòria romana a la Batalla de les grans planes, Gai Leli i Masinissa I persegueixen Sifax fins a la ciutat de Cirta, on el númida havia reunit forces de refresc. A les portes de la ciutat, Sifax organitza les tropes seguint el model romà, però encara que té suficients soldats, els seus homes són massa joves i sense experiència. Durant l'enfrontament, Sifax cau presoner, i la ciutat es rendeix al veure'l carregat de cadenes.[9][10]
- Sofonisba, reina de Numídia. Masinissa, el seu marit, davant de la insistència d'Escipió perquè li lliurés a la seva dona, li va proporcionar una dosi de verí per evitar la humiliació de la captivitat. Sofonisba es va prendre el verí sense dubtar i va morir.[12]
- Quint Fabi Màxim Berrugós, polític i militar romà.[13]
Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXX, 19
Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXX, 20-24; XXXV, 23
Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXV, 2, 41
Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIV, 62
Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXX, 44
Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXX, 15
Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIII, 42