1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Dades ràpides Tipus, Altres calendaris ...
Infotaula nombre1213
Thumb
Mort de Pere d'Aragó a Muret Modifica el valor a Wikidata
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1213 (mccxiii)
Islàmic609 611
Xinès3909 3910
Hebreu4973 4974
Calendaris hindús1268 1269 (Vikram Samvat)
1135 1136 (Shaka Samvat)
4314 4315 (Kali Yuga)
Persa591 592
Armeni662
Rúnic1463
Ab urbe condita1966
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle xii - segle xiii - segle xiv
Dècades
1180 1190 1200 - 1210 - 1220 1230 1240
Anys
1210 1211 1212 - 1213 - 1214 1215 1216
Tanca

Esdeveniments

Art i arquitectura

Enguany s'acabà de construir el castell de Kilkenny (Irlanda), començat el 1195,[1] i el monestir primigeni de Santa Maria d'Escarp, començat l'any anterior.[2]

Batalles i guerres

A la primavera, el papa Innocenci III promulgà la butlla papal Quia maior, que donaria inici a la Cinquena Croada entre 1217 i 1221.[3]

En el marc de la Guerra Anglo-Francesa (1213–14), el 30 i el 31 de maig tingué lloc la batalla de Damme (Flandes), en la qual Anglaterra enfonsà i saquejà vora tres-centes naus franceses.[4]

El Concili de La Vaur, presidit pel bisbe narbonés Arnaud Amaury, rebutjà la petició del rei Pere II d'Aragó sobre el retorn dels territoris que li havien estat presos.[5]

El 12 de setembre tingué lloc la batalla de Muret (Gascunya) entre les tropes de la Corona d'Aragó encapçalades per Pere el Catòlic i els croats del Regne de França, comandats per Simó IV de Montfort, en la qual resultà mort el Rei d'Aragó i altres vassalls com Artal II d'Alagón.[6][7]

El 13 d'octubre hi hagué la batalla de Steps a Montenaken entre el ducat de Brabant i el Principat de Lieja.[8]

Líders mundials i caps d'estat

Naixements

Països Catalans
Resta del món

Defuncions

Països Catalans
Resta del món

Enguany moriren, amb mesos de diferència, Maria de Montpeller i Pere II d'Aragó, pares de l'infant Jaume I, que llavors tenia cinc anys.

Referències

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.