Òrcades prehistòriques
període d'ocupació humana de l'arxipèlag escocés de les Òrcades / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les Òrcades prehistòriques (en anglès Prehistoric Orkney) es refereix al període d'ocupació humana de l'arxipèlag escocès de les Òrcades en la darrera part de la seua prehistòria. El període prehistòric previ a l'ocupació pel gènere Homo és part de la geologia escocesa. Encara que alguns registres escrits es refereixen a les Illes Òrcades durant la invasió romana d'Escòcia, la prehistòria al nord d'Escòcia no acaba fins al començament del període històric primerenc, a l'any 600.
Hi ha nombroses restes prehistòriques importants a les Illes Òrcades, especialment des del període neolític, quatre de les quals formen un lloc declarat Patrimoni de la Humanitat. Hi ha diverses raons per a aquesta abundància de registres arqueològics. El jaç de gres proporciona un material fàcilment utilitzable per a l'elaboració d'eines de pedra i l'arena moguda pel vent ha ajudat a conservar alguns llocs.[1] La relativa falta d'industrialització i la baixa incidència de l'agricultura també han ajudat a conservar aquests antics monuments. Les tradicions locals, basades en la por i la veneració d'aquestes antigues estructures (potser actituds heretades del període de l'ocupació nòrdica) deuen haver ajudat a mantenir-ne la integritat estructural.[2][nb 1]
La prehistòria es divideix convencionalment en una sèrie de períodes més curts, però la diferenciació d'aquestes èpoques de la història humana és una tasca complexa: els límits són incerts i els canvis entre ells graduals. El paleolític va durar fins a la retirada del gel, el mesolític fins a l'adopció de l'agricultura, i el neolític fins al començament de la metal·lúrgia. Alguns jaciments abasten llargs períodes i, en particular, les diferències entre el neolític i els períodes posteriors no són clares. L'extraordinària riquesa de les estructures del neolític no es correspon amb els períodes primerencs de l'edat del bronze, en què l'evidència d'ocupació humana és escassa o inexistent, o l'última part d'aquest període, que proporciona una relativa escassetat de proves. La posterior edat del ferro suposà la tornada a les construccions monumentals, sobretot de brochs.
S'hi practicaren excavacions formals a la fi del segle xviii i es començaren a veure les estructures implicades, de poc més que folklore, en l'actual ciència arqueològica. Aquests llocs es troben a l'illa principal de les Òrcades, Mainland, tret que s'especifique el contrari.