Tagetes
xéneru de plantes From Wikipedia, the free encyclopedia
Tagetes o cempasúchil ye un xéneru de plantes yerbácea añales o perennes na familia de la margarita (Asteraceae). Son natives de Méxicu y distribuyíes a lo llargo d'América.
Tagetes ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Asterales | |
Familia: | Asteraceae | |
Subfamilia: | Asteroideae | |
Tribu: | Tageteae | |
Xéneru: |
Tagetes L., 1753 | |
Especies | ||
Ver testu | ||
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Esta planta conozse tamién como clavel de moru, clavelón africanu, clavelón de la India, clavelón, claveles de les Indies, rosa de la India, clavel chinu, damasquín, damasquina, clavel de China o clavel turcu.[1] Entiende 151 especies descrites y de estes, solo 47 aceptaes.[2][3]
Descripción
![]() | El testu que sigue ye una traducción defeutuosa o incompleta. Si quies collaborar con Wikipedia, busca l'artículu orixinal y ameyora o completa esta traducción. Copia y apega'l siguiente códigu na páxina de discusión del autor: {{subst:Avisu mal traducíu|Tagetes}} ~~~~ |
Son yerbes añales o perennes o arbustos, glabros o pubescentes, xeneralmente con golor fuerte; tarmos delgaos o robustos, frondosos, frecuentemente bien ramificaos. Fueyes opuestes na parte inferior, opuestes o alternes na cimera, simples y enteres a pinnatidivididas o compuestes, márxenes enteros a serraos, variadamente puntiáu-glandulares. Capitulescencies cimosas o solitaries, pedúnculos curtios a allargaos, delgaos a marcadamente fistulosos; capítulos radiaos o raramente discoides, pequeños a grandes; involucros cilíndricos, fusiformes o campanulados; filarias en 1 serie, connadas casi hasta los ápices, variadamente puntiaes; receptáculos planos a convexos, desnudos; flósculos del radiu pocos a munchos, fértiles, les lígules pequeñes a grandes, blanques, marielles, dacuando con mancha cafés, el tubu delgáu; flósculos del discu perfectos, fértiles, pocos a munchos, les coroles marielles o anaranxaes, igual o desigualmente 4–5-llobaes; cañes del estilu llargues, delgaes. Aquenios allargaos, delgaos, con dellos ángulos, cortamente pubescentes o glabros; miriguanu de cerdes y/o escames.[4]
Taxonomía
El xéneru foi descritu por Carlos Linneo y publicáu en Species Plantarum 2: 887. 1753.[5] La especie tipu ye: Tagetes patula L.
Tagetes: nome xenéricu que provién de la mitoloxía etrusca Tages.[6]
Especies aceptaes
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
- Tagetes apetala Posada-Ar.
- Tagetes arxentina Cabrera *
Tagetes biflora Cabrera * Tagetes campanulata Griseb.
- Tagetes dianthiflora Kunth
- Tagetes elliptica Sm.
- Tagetes erecta L. - Cempasúchil mariellu *
Tagetes erythrocephala Rusby
- Tagetes filifolia Lag.
- Tagetes foeniculacea Desf.
- Tagetes foetidissima DC.
- Tagetes gracilis DC.
- Tagetes graveolens L'Hér.
- Tagetes hartwegii Greenm.
- Tagetes heterocarpha Rydb.
- Tagetes laxa Cabrera *
Tagetes lemmonii A.Gray
- Tagetes llacera Brandegee
- Tagetes llucida Cav.
- Tagetes mandonii Sch.Bip.
- Tagetes mendocina Phil.
- Tagetes micrantha Cav.
- Tagetes minuta L.
- Tagetes mulleri S.F.Blake
- Tagetes multiflora Kunth
- Tagetes nelsonii Greenm.
- Tagetes parryi A.Gray
- Tagetes patula L. - Cempasúchil coloráu *
Tagetes pectinata Turcz.
- Tagetes perezii Cabrera *
Tagetes pringlei S.Watson
- Tagetes rioxana M.Ferraro
- Tagetes rupestris Cabrera *
Tagetes stenophylla B.L.Rob.
- Tagetes subulata Cerv.
- Tagetes tenuifolia Cav.
- Tagetes terniflora Kunth
- Tagetes verticillata Lag. & Rodr.
- Tagetes zyaquirensis Humb. & Bonpl.
Referencies
Bibliografía
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.