Piper aduncum

especie de planta del xéneru Piper From Wikipedia, the free encyclopedia

Piper aduncum

Piper aduncum, llamada popularmente matico, yerba del soldáu, achotlín o gordonucu, ye un árbol perenne de la familia de la pimienta (piperácea). Crez montés en mariñes y selves de Centroamérica y Suramérica y nos valles interandinos hasta los 3.000 msnm.

Thumb
Vista de la planta
Thumb
Fueyes
Thumb
Hábitat

Descripción

Ye un árbol perenne de 6-7 metros d'altor con tarmu maderizu, nodoso, ramificáu y verde o gris pálidu. con fueyes de color verde claro, alternes y en forma de llanza col ápiz en punta, de 12-20 cm de llargu y 5-8 d'anchu.
Presenta inflorescencia n'espiga simple, trupa o compuesta con pequeñes flores hermafrodites. El so frutu ye una pequeña drupa con granes negres.

Usos

Culinarios

Como munches especies de la familia, esti árbol tien el característicu golor a pimienta. Los frutos utilícense como condimento[1] y como sustitutu de Piper longum (pimienta llarga).

Etnomedicinal

Esta planta contién numberosos compuestos químicos, como cumarines, flavonoides, alcaloides, monoterpenos, triterpenos, saponines, safrol y fenoles.[2]

La medicina tradicional atribúye-y propiedaes variaes. Les fueyes en decocción úsense como repulguante nel tratamientu d'hemorraxes,[ensin referencies] en llavadures antisépticos sobre mancaes y en fervinchu pa sacupar cálculos biliares, pa solliviar o curar enfermedaes del tracto respiratoriu (antiinflamatoriu, expectorante y antitusígeno), en dolencies gastrointestinales ("empache", fories agudes o cróniques) y tópicamente en fervinchu de les fueyes pa faer gárgares.

Ye usada como emoliente y proteutor de la piel comercializáu en forma de xabón antisépticu. Dellos estudios de llaboratoriu confirmaron les sos propiedaes cicatrizantes, antiinflamatorias y antisépticas del y inhibidor de bacteries como Staphylococcus aureus y Escherichia coli y los fungos Cryptococcus neoformans y Trichophyton mentagrophyte.[ensin referencies]

Historia

Según la lleenda esta planta foi afayada por un soldáu español mancáu llamáu Matico.[2] Ye probable qu'aprendiera'l so usu de les tribus locales qu'aplicaben les fueyes a les firíes pa detener les hemorraxes y empezó a llamase Matico o yerba del soldáu. Foi introducida na medicina d'Europa y Estaos Xuníos por un médicu de Liverpool en 1839, como hemostático y astrinxente pa les firíes. En testos médicos norteamericanos, la United States Pharmacopoeia, de principios del sieglu XIX yá apaez citada esta planta.[2][4]

Taxonomía

Piper aduncum describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 29. 1753.[5]

Variedaes aceptaes
  • Piper aduncum var. cordulatum (C.DC.) Yunck.
  • Piper aduncum var. ossanum (C. DC.) Saralegui
Sinonimia
  • Artanthe adunca (L.) Miq.
  • Artanthe cearensis Miq.
  • Artanthe celtidifolia (Kunth) Miq.
  • Artanthe elongata (Vahl) Miq.
  • Artanthe galeottii Miq.
  • Artanthe galleoti Miq.
  • Artanthe granulienta Miq.
  • Artanthe vellozoana Miq.
  • Lepianthes granulatum Raf.
  • Piper acutifolium var. membranaceum C. DC.
  • Piper aduncifolium Trel.
  • Piper anguillaespicum Trel.
  • Piper angustifolium Ruiz & Pav.
  • Piper cardenasii Trel.
  • Piper celtidifolium Kunth
  • Piper disparispicum Trel.
  • Piper elongatifolium Trel.
  • Piper elongatum Vahl
  • Piper fatoanum C.DC.
  • Piper flavescens (C.DC.) Trel.
  • Piper guanaianum C. DC.
  • Piper herzogii C. DC.
  • Piper intersitum f. porcecitense Trel.
  • Piper kuntzei C. DC.
  • Piper lineatum var. hirtipetiolatum Trel.
  • Piper multinervium M.Martens & Galeotti
  • Piper nonconformans Trel.
  • Piper oblanceolatum var. fragilicaule Trel.
  • Piper pseudovelutinum var. flavescens C.DC.
  • Piper purpurascens D. Dietr.
  • Piper reciprocum Trel.
  • Piper submolle Trel.
  • Steffensia adunca (L.) Kunth
  • Steffensia angustifolia Kunth
  • Steffensia celtidifolia (Kunth) Kunth
  • Steffensia elongata (Vahl) Kunth[6]

Referencies

Enllaces esternos

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.