Maurice Béjart

From Wikipedia, the free encyclopedia

Maurice Béjart

Maurice Berger, conocíu col seudónimu de Maurice Béjart, (1 de xineru de 1927, Marsella  22 de payares de 2007, Lausana) foi un baillarín y coreógrafu naturalizáu belga.

Datos rápidos Vida, Nacimientu ...
Maurice Béjart
Thumb
Vida
Nacimientu Marsella[1], 1 de xineru de 1927[2]
Nacionalidá Francia
Suiza  (2007 -
Llingua materna francés
Muerte Lausana[3], 22 de payares de 2007[4] (80 años)
Familia
Padre Gaston Berger
Hermanos/es Alain Béjart (es)
Estudios
Estudios Ecole de Danse de l'Opera de Paris (es)
Llingües falaes francés[5]
Alumnu de Liubov Yegórova (es)
Léo Staats
Boris Knyazev (es)
Vera Volkova
Profesor de Thales Pan Chacon
Achilleas Manolis (en)
Oficiu baillarín, coreógrafu, guionista, maestru de balé, baillarín de balé, escenógrafu, diseñador de vestuariu, diseñador d'illuminación, guionista de cine, actor de cine, direutor de cine, direutor de televisión, direutor de fotografía
Premios
Miembru de Academia de Bellas Artes (es)
Seudónimos Maurice Béjart[10]
Xéneru artísticu Danza moderna (es)
ballet neoclasico (es)
Creencies
Relixón xiísmu
IMDb nm0126762
bejart.ch
Zarrar

"Si puedes bromiar sobre daqué bien importante ye qu'algamasti la llibertá" -Maurice Béjart

La enerxía hercúlea de Maurice Béjart tuvo un enorme impautu, a pesar de nun ser un home almiráu universalmente. Cuntaba con un gran númberu de siguidores n'Europa, sobremanera ente la mocedá. Él y Jean Laurent fundaron el Ballets de l'Étoile.

La so primer obra importante foi Symphonie pour un homme seul 1955, a la que siguió una invitación del Teatru Real de la Moneda de Bruxeles pa crear un ballet pa una compañía permanente. Asina surdió la coreografía de la La consagración de la primavera 1956, la so obra maestra. Foi tamién autor de la coreografía de cerca de 200 ballets, la mayoría d'ellos pa la so propia compañía .

Como siguidor de les cultures orientales, presenta un teatru total, nel que se combinen los xestos maxestosos, el diseñu sensacionalista y, dacuando, hasta partes falaes. En 1970 fundó'l Mudra Centre de Bruxeles pa espublizar esti plantegamientu.

Los sos adversarios atacaben los sos argumentos filosóficos esaxeraos y el so usu caballerescu de la música. Atraxo a grandes estrelles, incluyíos Rudolf Nuréyev,[11] Maia Plisiétskaia, Paolo Bortoluzzi, Michaël Denard, Patrice Bart, Jorge Donn y Suzanne Farrell.

El ballet Béjart agora tien la so sede en Lausana. El so últimu ballet foi creáu en 2007 llamáu "Le tour du monde en 80 minutes"

Finó a los 80 años d'edá dempués de permanecer ingresáu dellos díes nel Centru Hospitalariu Universitariu de Vaud (Suiza).

Referencies

Enllaces esternos

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.