Linz

From Wikipedia, the free encyclopedia

Linzmap

Linz [ˈlɪnt͡s] ye una ciudá allugada nel nordeste d'Austria y trevesada pel ríu Danubiu. Ye la capital del estáu de l'Alta Austria (Oberösterreich) y la tercera más poblada del país, tres Viena y Graz.[1] Cuenta con 203.012 habitantes (xineru de 2017) y una área metropolitana de más de 700.000.

Datos rápidos Alministración, Tipu d'entidá ...
Linz
Thumb
Alministración
PaísBandera de Austria Austria
Estáu federáu Alta Austria
Tipu d'entidá ciudad estatutaria de Austria (es) Traducir
Alcalde Klaus Luger
Nome llocal Linz (de)
Códigu postal 4010, 4040–4049, 4020–4029 y 4030–4039
Xeografía
Coordenaes 48°18′21″N 14°17′11″E
Thumb
Linz
Linz
Linz (Austria)
Thumb
Superficie 95.99 km²
Altitú 261 m
Llenda con
Demografía
Población 210 165 hab. (1r xineru 2023)
Porcentaxe 14.1% de Alta Austria
Densidá 2189,45 hab/km²
Más información
Prefixu telefónicu 0732
Estaya horaria UTC+01:00
Hora central europea
Llocalidaes hermaniaes
linz.at
Cambiar los datos en Wikidata
Zarrar

Historia

La ciudá foi fundada polos romanos, que la llamaron Lentia.

Mientres la mayor parte de la so historia, la ciudá solo foi una capital provincial y un importante encruz de diverses rutes comerciales.

Última estancia na que l'Emperador Federico III d'Habsburgu pasó los sos últimos años. Mientres un curtiu periodu foi la ciudá más importante del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu. Sicasí, perdió'l so rangu y tres la muerte del emperador en 1493, la capital volvió a Viena y Praga.

Nel añu 2009 Linz foi la Capital cultural europea.[2]

Monumentos

Los edificios relixosos más importantes de la ciudá son los sos dos catedralesː l'antigua y la moderna (neoclásica), alzada nel sieglu XIX según diseñu de Vincenz Statz (arquiteutu encargáu de les últimes actuaciones de construcción de la catedral de Colonia) y anguaño la ilesia más grande d'Austria.[3]

Intereses históricos

Cerca de Linz, nel pueblu de Leonding, tán soterraos los padres d'Adolf Hitler, quien asistió al institutu de segunda enseñanza "Fadingergymnasium" de Linz y tenía gran ciñu per esta ciudá,[4] a pocos quilómetros de la cual nació.

Tamién foi nesta ciudá onde Simon Wiesenthal fundó la so Centru de Documentación Xudía col enfotu de detener a los nazis fuxíos tres la Segunda Guerra Mundial.

Educación

Más información Universidá !Fundación, Acrónimu ...
Universidá !Fundación Acrónimu Tipu
Thumb Universidá Johannes Kepler de Linz 1966 JKU Pública
Zarrar


Tresportes

Más información Aeropuertu !Códigu IATA, Códigu OACI ...
Aeropuertu !Códigu IATA Códigu OACI
Thumb Aeropuertu de Linz LNZ LOWL
Zarrar

Deportes

Más información Equipu !Deporte !Competición, Estadiu !Creación ...
Equipu !Deporte !Competición


Estadiu !Creación
LASK Linz Fútbol Lliga Rexonal Linzer Stadion 1908
Zarrar

Cultura

Anguaño Linz destaca pol "Ars Electronica Center - Museum of the Future"[5] y los premios "ars electronica" que premien cada añu les propuestes más novedoses y creatives del ámbitu de l'animación dixital y usu de los nuevos medios. El "ars electronica" ye un premiu famoso y deseyao en tol mundu.

Lincienses pernomaos

Persones nacíes en Linz

  • María Ana d'Austria: reina consorte de Portugal
  • Richard Tauber: tenor
  • Shlomo Sand: historiador israelín
  • Mateo Kovačić: futbolista |

valign="top" |

Residentes célebres en Linz

  • Johannes Kepler: matemáticu alemán, pasó dellos años na ciudá, la universidá de Linz lleva'l so nome.
  • Anton Bruckner vivió en Linz los años 1855-1868.
  • Adalbert Stifter: escritor austriacu, vivió en Linz dende 1848.
  • Ludwig Wittgenstein: filósofu austriacu, vivió dos años en Linz.
  • Adolf Hitler: dictador nazi orixinariu d'esta rexón y que vivió la so infancia y pubertá na redolada de Linz.

Ciudaes hermaniaes

Linz ta hermanada coles siguientes ciudaes:[6]

  • Bandera de Portugal Albufeira;
  • Bandera d'Alemaña Berlín Charlottenburg-Wilmersdorf;
  • Bandera de Rumanía Brasov;
  • Bandera de Chequia České Budějovice;
  • Bandera de la República Popular China Chengdu;
  • Bandera de Turquía Eskisehir;
  • Bandera de Tunicia Gabès;

Ver tamién

  • Ruta cicloturista del Danubiu, que nel so tramu d'Austria pasa pela ciudá de Linz

Referencies

Enllaces esternos

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.