From Wikipedia, the free encyclopedia
Lester Bowles Pearson (23 d'abril de 1897, Toronto – 27 d'avientu de 1972, Ottawa) políticu y diplomáticu canadiense, ganador del Premiu Nobel de la Paz en 1957.
Lester Bowles Pearson | |||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1969 - 1972 ← Jack Mackenzie - Gerhard Herzberg →
22 abril 1963 - 20 abril 1968 ← John Diefenbaker (es) - Pierre Trudeau →
16 xineru 1958 - 6 abril 1968 ← Louis St. Laurent (es) - Pierre Trudeau → Eleiciones: 1958 Liberal Party of Canada leadership election (en)
16 xineru 1958 - 22 abril 1963 ← Louis St. Laurent (es) - John Diefenbaker (es) →
25 ochobre 1948 - 23 abril 1968 ← Thomas Farquhar - ensin valor → Distritu: Algoma East (en)
1944 - 1946 ← Leighton McCarthy - H. H. Wrong →
← Luis Padilla Nervo - Vijaya Lakshmi Pandit → | |||||||||||||||||||||
Vida | |||||||||||||||||||||
Nacimientu | Toronto, 23 d'abril de 1897[1] | ||||||||||||||||||||
Nacionalidá | Canadá | ||||||||||||||||||||
Llingua materna | inglés | ||||||||||||||||||||
Muerte | Ottawa, 27 d'avientu de 1972[1] (75 años) | ||||||||||||||||||||
Sepultura | Maclaren Cemetery (en) [2] | ||||||||||||||||||||
Causa de la muerte | cáncer hepáticu | ||||||||||||||||||||
Familia | |||||||||||||||||||||
Padre | Reverend Edwin Arthur Pearson | ||||||||||||||||||||
Casáu con | Maryon Pearson (1925 – ) | ||||||||||||||||||||
Fíos/es | Geoffrey Pearson | ||||||||||||||||||||
Estudios | |||||||||||||||||||||
Estudios |
Universidá de Toronto St John's College (es) Peterborough Collegiate (en) | ||||||||||||||||||||
Llingües falaes | inglés[3] | ||||||||||||||||||||
Oficiu | |||||||||||||||||||||
Oficiu | políticu, xugador de ḥoquei sobre xelu, diplomáticu, historiador, militar | ||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
Altor | 1,88 m | ||||||||||||||||||||
Llugares de trabayu | Ottawa | ||||||||||||||||||||
Emplegadores |
Universidá de Toronto Organización de les Naciones Xuníes Universidá de Carleton | ||||||||||||||||||||
Premios |
ver
| ||||||||||||||||||||
Nominaciones |
ver
| ||||||||||||||||||||
Miembru de |
Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos Board of Governors of Carleton University (en) | ||||||||||||||||||||
Serviciu militar | |||||||||||||||||||||
Cuerpu militar | Exércitu Británicu | ||||||||||||||||||||
Graduación |
Teniente oficial | ||||||||||||||||||||
Lluchó en | Primer Guerra Mundial | ||||||||||||||||||||
Creencies | |||||||||||||||||||||
Relixón | Protestantismu | ||||||||||||||||||||
Partíu políticu | Partido Liberal de Canadá (es) | ||||||||||||||||||||
Pearson nació nel senu d'una familia con enclinos políticos diverses. Entró a estudiar a la Universidá de Toronto cuando se produció l'españíu de la Primer Guerra Mundial. Pearson apuntóse como voluntariu y sirvió a l'aviación canadiense. Terminada la guerra volvió a Canadá a terminar los sos estudios. Depués, foi perfeccionase a Oxford.
Al volver a Canadá, xunir al Departamentu d'Asuntos Esteriores del so país. Mientres la so xestión desempeñóse como representante del país en delles conferencies internacionales hasta la Segunda Guerra Mundial.
Mientres la guerra, desempeñóse como viceministru de Rellaciones Esteriores, primer secretariu de la embaxada canadiense en Londres, cónsul y depués embaxador n'Estaos Xuníos, ente otros. Rematada la guerra, foi'l representante canadiense ante la ONX (1944-1946) y depués foi nomáu Ministru d'Asuntos Esteriores (1948-1957).
Foi nes Naciones Xuníes onde consiguió unu de los sos mayores llogros. En 1956, mientres se producía la crisis de la Canal de Suez qu'enfrentaba a Exiptu contra Francia, Gran Bretaña ya Israel, Pearson foi l'ideólogu y principal auspiciador de la creación d'una fuercia de paz que solucionara'l conflictu, idea que foi aprobada y finalmente llevóse a cabu. Gracies a esta idea, foi premiáu al añu siguiente col Premiu Nobel de la Paz.
En terminando la so carrera diplomática, dedicar a la política. Foi miembru del Partíu Lliberal del so país, y ente 1963 y 1968 foi Primer Ministru. Mientres el so gobiernu creóse l'actual bandera nacional de Canadá.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.