Humanismu

From Wikipedia, the free encyclopedia

L'humanismu[1] ye un movimientu intelectual, filosóficu y cultural européu estrechamente arrayáu al Renacimientu que'l so orixe asitióse nel sieglu XIV na península Itálica (especialmente en Florencia, Roma y Venecia) en personalidaes como Dante Alighieri, Francesco Petrarca y Giovanni Boccaccio. Busquen l'Antigüedá Clásica y retoma l'antiguu humanismu griegu del sieglu d'oru y caltién la so hexemonía en bona parte d'Europa hasta fines del sieglu XVI, cuando se foi tresformando y diversificando a mercé de los cambeos espirituales provocaos pola evolución social ya ideolóxica d'Europa, fundamentalmente al coludir colos principios defendíos poles reformes (luterana, calvinista, anglicana.), la Contrarreforma católica, la Ilustración y la Revolución francesa del sieglu XVIII. El movimientu, fundamentalmente ideolóxicu, tuvo asina mesmu una estética impresa paralela, plasmada, por exemplu, en nueves formes de lletra, como la redonda conocida como Lletra humanística, evolución de les lletres Fraktur tardogótiques desenvuelta na redolada de los humanistes florentinos como Poggio Bracciolini y de la cancillería papal en Roma, que vieno sustituyir per aciu la imprenta a la lletra gótica medieval.

Esti artículu fala del movimientu cultural de recuperación de la cultura clásica amestáu al Renacimientu.
Datos rápidos
Humanismu
cosmovisión, escuela de pensamiento (es) y teoría ética (es)
movimientu cultural
Zarrar

Referencies

Enllaces esternos

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.