política española From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesca Lluc Armengol Socías (11 d'agostu de 1971, Inca), conocida como Francina Armengol ye una política española, primer muyer presidenta del Gobiernu de les Islles Baleares[1] dende l'añu 2015 y militante del PSIB-PSOE, del qu'anguaño ye secretaria xeneral. Enantes foi presidenta de Conseyu Insular de Mallorca.[2]
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Fía de Jaume Armengol Coll, farmaceutico y alcalde de la ciudá d'Inca ente 1991 y 1995, llicencióse en Farmacia na Universidá de Barcelona en 1995. Darréu realizó un posgráu en Dermofarmacia y tien estudios de Derechu pola Universidá Abierta de Cataluña[3]. Brania cola so familia na ciudá d'Alcúdia[4].
Foi Secretaria Xeneral de la Federación Socialista de Mallorca y ye miembru del Comité Federal del PSOE. Foi conceyal del Conceyu d'Inca ente 1998 y 2000. Dende 1999 foi conseyera y voceru socialista nel Conseyu Insular de Mallorca.
Respectu al Parllamentu Balear, foi diputada y vocera axunta ente 1999 y 2003, ocupando'l cargu de voceru dende marzu de 2004, hasta les eleiciones autonómiques de 2007. Como diputada autonómica foi la ponente de la Llei de Paridá, aprobada nel Parllamentu de les Islles Baleares el 2002, según del Estatutu d'Autonomía de les Islles Baleares, que defendió con una intervención nel Congresu de los Diputaos el 2007.
Foi conseyera insular y vocera del grupu de conseyeros socialistes nel Conseyu Insular de 1999 a 2004.
Foi Secretaria pa la Muyer del PSIB-PSOE (1997-2000) y Vicesecretaria Xeneral de la Federación Socialista de Mallorca (1997-2000), antes de ser escoyida Secretaria Xeneral de la Federación Socialista de Mallorca nel añu 2000 y reelixida nos congresos del 2004 y 2008. Tamién ye secretaria de la Comisión Executiva Federal del PSOE dende xunetu de 2004 hasta l'actualidá.
Ye la Presidenta del Conseyu Insular de Mallorca dende'l 7 de xunetu de 2007. Mientres el so mandatu modificóse'l Plan Territorial de Mallorca[5], esaniciando les ART creaes mientres la llexislatura 2003-2007, realizáronse cambeos na política social al traviés del Institutu Mallorquín d'Asuntos Sociales[6], declaróse la Sibila como Patrimoniu Cultural Inmaterial de la UNESCO[7], impulsóse la creación de l'Asamblea d'Alcaldes de Mallorca[8] como órganu consultivu del Conseyu Insular de Mallorca, llogróse la reconocencia de la Sierra de Tramontana como Patrimoniu de la Humanidá de la UNESCO[9], abrir al públicu la finca de Raixa dempués de la so restauración[10] y añadiéronse más competencies[11] (caza, artesanía y actividaes clasificaes) a la institución.
Foi la candidata del PSIB-PSOE al Conseyu de Mallorca para les eleiciones del 22 de mayu de 2011, nes que perdió la presidencia[12]. Foi nomada voceru del grupu socialista nel Parllamentu de les Islles Baleares, encabezando la oposición al gobiernu de José Ramón Bauzá tres la marcha de Francesc Antich al Senáu.
Ye secretaria xeneral del PSIB-PSOE dende'l 26 de febreru de 2012[13].
El 24 de mayu de 2015, nes eleiciones autonómiques, el Partíu Socialista foi la segunda fuercia más votada (15 diputaos) nel Parllamentu de les Islles Baleares. Foi investida Presidenta del Gobiernu de les Islles Baleares el 30 de xunu de 2015 con 24 votos a favor (PSOE y Més), 22 votos en contra (20 del Partíu Popular y 2 de Ciudadanos) y 13 astenciones ( 3 de Proposta per les Illes y 10 de Podemos)[14].
El 2 de xunetu tomó posesión del cargu de presidenta del Gobiernu de les Islles Baleares nel Consuláu de Mar, sede de la presidencia, tres la firma del Real Decretu del so nomamientu per parte del rei Felipe VI d'España.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.