Diéresis

From Wikipedia, the free encyclopedia

Diéresis

En llingüística, la diéresis ye un signu diacríticu que consiste en dos puntos ( ¨ ) allugaos horizontalmente perriba la vocal; nel casu de la «i» sustitúise'l puntu pol signu.

Datos rápidos Caráuter, Tipu ...
Diéresis
Thumb
Caráuter ¨
◌̈ (carácter de combinación (es) )
Tipu diacríticu y símbolos IPA (es)
Zarrar
Thumb
La lletra «u» con diéresis, la única que pue llevar esti signu diacríticu na llingua asturiana.

Usu n'asturianu

N'asturianu, sacantes pallabres non adaptaes y nomes propios estranxeros, úsase solamente cola «u» y nes secuencies «güe» y «güi», pa indicar la pronunciación d'esa vocal, esto ye, /ɣwe, ɣwi/, darréu que les secuencies «gue, gui» se pronuncien /ɣe, ɣi/.[1][2] Ye incorrecto dafechu usar la diéresis n'otros casos, sobre manera nes secuencies «gua, guo, guu».

  • antigües / antiguu, antigua, antiguo, antiguos
  • paragües, billingüe, güesu; pingüín, llingüista, güinche
  • L'Agüeria, Güeḷḷes, Güiles

Anteriormente, nos sieglos XIX y principios del XX, usóse tamién la diéresis perriba la lletra «x» pa indicar la pronunciación palatal de la xe asturiana, esto ye «» /ʃ/, pa marcar la diferencia cola pronunciación culta de la "equis" española, que ye /ks/; asina, caa /'kaʃa/, opuesto a examen /ek'samen/; ye la grafía que s'usó nel periódicu Iuú.[3] Pa facer esta diferenciación usáronse tamién otres grafíes como por exemplu , xx, xh, xs, sch...[4]

Usu asemeyáu n'otres llingües

N'español

Tien el mesmu usu que n'asturianu, esto ye, cola lletra «u» pa indicar la so pronunciación nes secuencies «güe/güi» (/gwe, gwi/), opuesto a les secuencies «gue/gui» (/ge, gi/):[5]

  • antigüedad (antigüedá); pingüino (pingüín)

En gallegu

La diéresis en gallegu tien dos usos.[6] Per un llau, y como n'asturianu, úsase cola lletra «u» pa indicar la so pronunciación nes secuencies «güe/güi» (/gwe, gwi/ ~ /xwe, xwi/), opuesto a les secuencies «gue/gui» (/ge, gi/ ~ /xe, xi/):

  • antigüidade (antigüedá); bilingüe (billingüe)

Per otru llau, úsase tamién cola lletra «i» na primera y segunda persona plural del imperfectu d'indicativu de los verbos acabaos per -aer, -oer, -aír, -oír y -uír, pa indicar el valor vocálicu dafechu d'esa «i», opuesto al valor semiconsonánticu de les mesmes persones verbales del presente de suxuntivu:

  • caer: caïamos, caïades /kai'amos/, /kai'ades/ (cayíemos, cayíeis) opuesto a caiamos, caiades /ka'jamos/, /ka'jades/ (cayamos, cayáis)
  • saír (salir): saïamos, saïades /sai'amos/, /sai'ades/ (salíemos, salíeis) opuesto a saiamos, saiades /sa'jamos/, /sa'jades/ (salgamos, salgáis)

Nel casu de los verbos en -uír l'usu de la diéresis ye superfluo y faise por una cuestión de coherencia gráfica colos otros verbos anteriores, darréu que nun s'opón a les formes del presente de suxuntivu:

  • incluír: incluïamos, incluïades /iŋklui'amos/, /iŋklui'ades/ (incluyíemos, incluyíeis), pero incluamos, incluades /iŋklu'amos/, /iŋklu'ades/ (incluyamos, incluyáis)

En catalán

Tien como en gallegu dos usos.[7] Per un llau, y mui asemeyáu al asturianu, úsase cola lletra «u» pa indicar que se pronuncia nes secuencies «güe/güi» (/gwe~gwɛ~gwə, gwi/) y «qüe/qüi» (/kwe~kwɛ~kwə, kwi/), opuestes a les secuencies «gue/gui» (/ge~gɛ~gə, gi/) y «que/qui» (/ke~kɛ~kə, ki/):

  • freqüència (frecuencia), liqüi (llicue), llengües (llingües), pingüí (pingüín)

Per otru llau, úsase coles lletres «i» y «u» pa indicar que nun formen diftongu cola vocal anterior sinón que tán n'hiatu, y nun-yos correspuende llevar l'acentu gráficu:

  • països (países), pero país; veïna (vecina), pero veí (vecín); incloïa (incluyía), pero incloíem (incluyíemos)
  • diürn (diurnu); peüc (calzu); Boí Taüll

Por embargu, hai delles esceiciones:

  • Colos sufixos -isme (-ismu), -ista (-ista) y les terminaciones llatines -us y -um: egoisme (egoísmu), egoista (egoísta), pòdium (podiu), Màrius (Mariu)
  • Coles formes d'infinitivu, xerundiu, futuru y condicional de los verbos acabaos en vocal + -ir: trair (traicionar), traint (traicionando), trai (traicionaré), trairia (traicionaría)
  • Nes pallabres qu'apiencen colos prefixos anti-, co-, contra-, re-, y otros, más vocal: reunió (aconceyamientu), antiimperialisme (antimperialismu), contraindicació (contraindicación)...

Usu pa pronunciaciones específiques

N'albanés

Nel alfabetu albanés, la lletra ë ye independiente y sirve pa representar el soníu [ə]. Asítiase depués de la lletra e.

N'alemán

L'alemán presenta les grafíes ä, ö y ü pa representar respeutivamente les vocales [ ɛ ]/[ ɛː ], [ œ ]/[ øː ], [ ʏ ]/[ yː ]. Nun se consideren lletres independientes. Puen sustituyise na escritura polos grupos ae, oe y ue.

N'húngaru

Nel alfabetu húngaru ö y ü son lletres independientes, y asítiense tres de la o y de la u respeutivamente. Representen los soníos vocálicos de [ ø ] y [ y ].

En suecu

Nel alfabetu suecu  ä y  ö son lletres independientes, y asítiense al final del alfabetu. La so pronunciación ye [ ɛ ]/[ ɛː ] y [ œ ]/[ øː ] respeutivamente.

En vascu

El dialeutu suletín poseye una sesta vocal, ü, pronunciada [y], que ye o bien una evolución llocal de "u", o ben una asimilación de "i" (cf. vascu estándar "du" > suletín "dü", y vascu estándar "ditu" > suletín "dütü").

Ver tamién

Referencies

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.