Catharanthus roseus
especie de planta From Wikipedia, the free encyclopedia
Catharanthus roseus (vinca de Madagascar) ye una especie de Catharanthus nativa y endémica de Madagascar. Ente los sos sinónimos inclúyense Vinca rosea (el basónimu), Ammocallis rosea, y Lochnera rosea; otros nomes comunes: vinca del Cabu, vinca rosa, vinca rosada, y n'inglés : "Old-maid".[1][2]
Catharanthus roseus ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Estáu de caltenimientu | ||
![]() Vulnerable (IUCN) | ||
Clasificación científica | ||
Superreinu: | Eukaryota | |
Reinu: | Plantae | |
Subreinu: | Tracheobionta | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Gentianales | |
Familia: | Apocynaceae | |
Subfamilia: | Rauvolfioideae | |
Tribu: | Vinceae | |
Xéneru: | Catharanthus | |
Especie: |
Catharanthus roseus (L.) G.Don | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Descripción
Ye un arbustu o planta yerbácea siempres verde, qu'algama un altor de 1 m. Les fueyes son d'ovales a oblongues, de 2,5 a 9 cm de llargor y de 1 a 3.5 cm d'anchor, de color verde brillante, ensin pelos, con un nerviu central maciu y un curtiu peciolu de 1 a 1,8 cm de llargor; disponer en pares opuestos. Les flores son blanques a color de rosa escuru con un centru coloráu más escuru, con un tubu básicu de 2,5 a 3 cm de llargu y una corola de 2 a 5 centímetros de diámetru con cinco pétalos como los lóbulos.
El frutu ye un par de folículos de 2 a 4 cm de llargu y 3 mm d'anchu.[3][4][5][6]
Hábitat
Na naturaleza, ye una planta amenazada; la principal causa ye la perda del so hábitat por aciu la roza y quema del monte pa dedicalo a l'agricultura y la ganadería.[7] Sicasí esta especie alcuéntrase cultivada llargamente y ta naturalizada n'amplies árees subtropicales y tropicales del mundu.[5]
Cultivu y usos


Esta especie cultívase principalmente como planta ornamental.
Apreciar pola so resistencia en condiciones seques y en defectu de nutrientes, popular nos xardinos de zones subtropicales onde les temperatures nunca baxen de 5 °C a 7 °C, y como planta de arriate en xardinos de clima templáu mientres la estación más templada. Escoyer pol so periodu de floriamientu más enllargáu, tol añu en condiciones tropicales, dende la primavera a finales de seronda en climes templaos. Prefieren plenu sol y suelu bien drenáu. Numberosos cultivares fueron escoyíos, poles variaciones nel color de la flor (blancu, malva, piescu, escarlata y acoloratáu-anaranxáu), y tamién pola tolerancia a condiciones más fríes en rexones templaes. Cultivar notables inclúin 'Albus' (de flores blanques), 'Uva Fría' (rosa fuerte; tolerante al tiempu frescu), el grupu Ocellatus (de dellos colores), y 'Hierbabuena Fría' (blancu con un centru coloráu; tolerante al frescu).[5]
C. roseus utilizar n'investigación de patoloxíes de les plantes como güéspede esperimental para fitoplasmes.[8] Esto ye asina porque ye bono d'infectar cola mayor parte de fitoplasmas, y frecuentemente presenta unos síntomes bien peculiares tales como filodios y un significativu amenorgamientu del tamañu de les fueyes.[9]
Les sustancies vinblastina y vincristina estrayíes de la planta usar nel tratamientu de la leucemia.[7]

La planta usóse tradicionalmente pa tratar la diabetes y la hipertensión, pero los efeutos adversos y la so elevada toxicidá nun la faen aconseyable pa usu internu.[7]
Pol so conteníu en ibogaína puede ser alucinógeno y cítase-y (sol sinónimu Vinca rosea) nel Luisiana State Act 159.
Alcaloides
Taxonomía
Catharanthus roseus describióse por (L.) G.Don y espublizóse en A General History of the Dichlamydeous Plants 4: 95. 1837.[13]
- Ammocallis rosea (L.) Small
- Catharanthus roseus var. albus G.Don
- Hottonia littoralis Lour.
- Lachnea rosea (L.) Rchb.
- Lochnera rosea (L.) Rchb. ex Endl.
- Lochnera rosea (L.) Rchb. ex K.Schum.
- Lochnera rosea var. alba (G.Don) Hubbard
- Lochnera rosea var. flava Tsiang
- Pervinca rosea (L.) Gaterau
- Pervinca rosea (L.) Moench
- Vinca rosea L.
- Vinca rosea var. alba (G.Don) Sweet
- Vinca rosea var. albiflora Bertol.
- var. angustus Bakh.
- Catharanthus roseus var. nanus Markgr.
- Lochnera rosea var. angusta Steenis
- var. roseus
- Vinca gulielmi-waldemarii Klotzsch
- Vinca speciosa Salisb.[14]
Ver tamién
- Terminoloxía descriptiva de les plantes
- Cronoloxía de la botánica
- Historia de la botánica
- Carauterístiques de les apocinacees
- Magosto, fiesta de les castañes asaes.
Referencies
Bibliografía
Enllaces esternos
Bibliografía
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.