Astenia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La astenia (del griegu α [a] —alfa privativu—: "escarecer", y σθένος [sthénos]: "fuercia", "poder")[1] ye un síntoma presente en dellos trestornos, carauterizáu por una sensación xeneralizada de cansanciu, fatiga, debilidá física y psíquica; con principal incidencia ente les persones de 20 a 50 años, y mayor preponderancia nes muyeres que nos homes.[2]
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Astenia (nome de síntoma) | ||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación y recursos esternos | ||
CIE-10 | R53 | |
CIE-9 | 780.7 | |
CIAP-2 | A04 | |
MeSH | D001247 | |
Avisu médicu | ||
[editar datos en Wikidata] |
La «astenia enllargada» puede derivar al diagnósticu del síndrome de fatiga crónica.[3]
Etioloxía
Causa funcional
Polo xeneral apaez a l'amanecida, esto ye, predomina pela mañana y resulta variable al trescurrir el tiempu. Nun ameyora o inclusive s'agrava col reposu y suel tar acomuñáu a un trestornu del suañu. Cuando ye por causes reactives ye porque apaez dempués d'un escesu d'actividá física o mental. Cuando ye por causes psiquiátriques ye por asociación al síndrome depresivu.
Causa orgánica
Carauterizar por ser máxima pela tarde, n'hores del atapecer, ye fixa y ensin variaciones o fluctuaciones. Agravar cola actividá y meyora dempués del suañu.[3] La presunta causa ye orgánica por:
- Infeiciones o aición de citocines
- Hematolóxica, como en casos d'anemia
- Endocrina, por hipotiroidismu
- Musculares por miopatíes, miastenia gravis, déficit de potasiu o na glucólisis
- Dixestiva, na enfermedá celiaca, hepatopatía crónica o malabsorción
- Neurolóxica
- Iatrogénica, por aición de ciertos fármacos
- Embaranzu por alteración hormonal
- Intoxicación por cadmiu
Cuadru clínicu
La astenia carauterizar por fatiga como sensación de falta d'enerxía y motivación, d'escosamientu o cansanciu. La astenia puede afectar les funciones intelectuales: perda de la memoria, menor atención, concentración y vixilancia. Con frecuencia se evidencian otros trestornos psicolóxicos incluyendo una perceición alteriada del mundu esternu, trestornos de la personalidá y ansiedá.
La astenia tamién afecta les funciones sexuales produciendo una amenorgamientu del deséu sexual y una disfunción eréctil. Los trestornos físicos más comunes son la perda del mambís, fatiga muscular y trestornos del suañu.
La astenia nun ye sinónimu de somnolencia. Somnolencia y apatía (entendida como indiferencia) pueden ser síntomes de la fatiga normal tres l'esfuerciu físicu o la falta de suañu. Si nun se sollivia dormiendo bien, y con poco estrés, ten de ser valorada médicamente.[4]
Otres causes frecuentes de astenia son les causes cardiacu y oncolóxicu pola so gravedá, la ingesta de drogues y alcohol, la depresión y l'embaranzu n'adolescentes, el síndrome de apnea obstructiva del suañu y el maltratu tanto a nivel escolar como familiar.[4]
Diagnósticu diferencial
Ye necesariu estremar la astenia de l'aballa: los síntomes nun ameyoren col descansu. Tampoco se debe confundir cola fatiga crónica. Si los síntomes presentar mientres más de 6 meses, y nun se deben a un estáu de depresión ye posible tar ante'l síndrome de fatiga crónica.
Un casu particular de astenia ye l'astenia primaveral,[5] trestornu d'orixe inciertu que se presenta cola llegada d'esta estación.
La astenia puede apaecer en múltiples infeiciones y enfermedaes, tanto orgániques como funcionales. Por casu:
- Acromegalia
- Amigdalitis bacteriana
- Anemia
- Cáncer
- Endocarditis infeiciosa
- Enfermedá de Addison
- Enfermedá de Wernicke.
- Esclerosis llateral amiotrófica
- Esclerosis múltiple
- Distimia
- Fibromialgia
- Fiebre tifoideo
- Lupus
- Galactosemia
- Hipoparatiroidismo en fase crónica
- Insuficiencia cardiaca izquierda inicial
- Mononucleosis
- Sida
- Tuberculosis
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.