Amburana cearensis
especie de planta From Wikipedia, the free encyclopedia
El ishpingo o carbayu criollu (Amburana cearensis) ye una especie fanerógama d'árbol maderable de les lleguminoses, na familia de les fabacees.
Amburana cearensis ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Estáu de caltenimientu | ||
![]() En peligru (UICN) | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Fabales | |
Familia: | Fabaceae | |
Subfamilia: | Faboideae | |
Tribu: | Swartzieae | |
Xéneru: | Amburana | |
Especie: |
Amburana cearensis (Allemão) A.C.Sm. 1940 | |
Sinonimia | ||
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Distribución
Esta especie ye nativa d'Arxentina, Bolivia, Brasil, Paraguái y de Perú.
Ta bien amenazada por perda d'hábitat.[3]
Descripción
Ye un árbol caducifoliu, de gran desarrollu, 15-25 (35 m d'altor de fuste rectu de 5-13 dm de diámetru, corteza castañu anaranxada, llisa, esprender n'escames papilacees; copa esplanada, xamasca verde escuru; fueyes alternes, pinnaes, 8-22 cm de llargu, 7-12 foliolos elípticos, alternos, 3-5 cm × 2-3 cm
Inflorescencia recímanu terminal, o axilar, flores con pétalos redondos, blancos. Frutu llegume oblonga, dura, 5-8 cm × 1-2 cm, pardu escuru, y grana ovoide, marrón de 4-7 cm de llargu, con ala llarga.
Floria d'ochobre a avientu, fructifica de xunetu a agostu, y colléchase d'agostu a setiembre.[4]
Dos especies
Nun ye raru atopar tracamundiu sobre nomes d'especies ente los investigadores y cultivadores de Amburana. Les mesmes especies pueden ser mentaes usando distintos nomes en distintos países, por distintos investigadores y en distintes coleiciones de granes.
Sicasí les últimes rellaciones taxonómiques remanaes por instituciones como'l Xardín Botánicu de Missouri y Xardín Botánicu de Nueva York, señalen la esistencia de dos especies distintes:
- Amburana acreana (Ducke) A.C.Sm., con sinónimu Torresia acreana y mentada per primer vegada na revista Archivos do Instituto de Bioloxía Vexetal en 1935. Crez nes rexones amazóniques de Perú, Bolivia y Brasil.
- Amburana cearensis (Allemão) A.C.Sm., con sinómimo Torresia cearensis Allemão y mentada per primer vegada na revista Trab. Comm. Sc. Expl. Ceara Secc. Bot. en 1862. Crez en zones de Brasil, Bolivia, Arxentina, Paraguái y Perú.
Con al respective de A. cearensis realizáronse estudios esperimentales de crecedera nel Perú, Brasil y Paraguái. Ye una especie bien esplotada comercialmente pol so altu valor económicu y ta amenazada de desapaición en dellos llugares.
Usu
Una de les maderes más costoses de Paraguái. Pa moblería, ebanistería, enchapaos, llámines.
Duramen mariellu a castañal, vetes pronunciaes, o uniforme (dacuando con vetes escures); albura distintu a los color del duramen. Golor a cumarina. Pesu específicu: 520–570–650 kg/m³
Usu melecinal
La corteza, la fueya en tereré o en fervinchu de mate p'aselar un golpe internu o, pal asma.
Taxonomía
Amburana cearensis foi descrites por (Allemão) A.C.Sm. y espublizóse en Tropical Woods 62: 30. 1940.[5]
Nomes comunes
Bibliografía
- Richter, H.G., M.J. Dallwitz. 2000. "Maderes comerciales: descripciones, ilustraciones, identificación, información. N'inglés, francés, alemán, castellán." Versión: 4 de mayu de 2000. https://web.archive.org/web/20050827012647/http://biodiversity.uno.edu/delta/.
Referencies
Bibliografía
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.