Virginia Woolf
From Wikipedia, the free encyclopedia
Virginia Woolf, de nacencia Adeline Virginia Stephen (25 de xineru de 1882, Londres – 28 de marzu de 1941, Lewes (es) ) foi una novelista, ensayista, escritora de cartes, editora, feminista y cuentera británica, considerada una de les más destacaes figures del modernismu lliterariu del sieglu XX.
Virginia Woolf | |
---|---|
Voz | |
Vida | |
Nacimientu | Londres[1], 25 de xineru de 1882[2] |
Nacionalidá |
Reinu Xuníu [3] Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda (25 xineru 1882 - 12 abril 1927) Reinu Xuníu (12 abril 1927 - 28 marzu 1941) |
Residencia | Monk's House (es) |
Llingua materna | inglés |
Muerte | Lewes (es) [4], 28 de marzu de 1941[5] (59 años) |
Sepultura | Monk's House (es) |
Causa de la muerte | suicidiu[4] |
Familia | |
Padre | Leslie Stephen |
Madre | Julia Prinsep Stephen |
Casada con | Leonard Woolf (es) (1912 – 1941)[6] |
Pareyes | Vita Sackville-West |
Hermanos/es | |
Estudios | |
Estudios | King's College de Londres (es) |
Llingües falaes | inglés[8] |
Alumna de |
Ernest de Sélincourt (es) Janet Case Clara Pater |
Oficiu | novelista, ensayista, autobiógrafa, cuentista, diarista, crítica lliteraria, editora, escritora, activista polos derechos de les muyeres, autora |
Trabayos destacaos |
Al faro (es) La señora Dalloway (es) Orlando (es) Una habitación propia (es) Las olas (es) |
Influyencies | Jane Ellen Harrison y George Eliot |
Movimientu | Círculo de Bloomsbury (es) |
Xéneru artísticu |
drama Prosa |
Creencies | |
Relixón | ateísmu |
IMDb | nm0941173 |
Mientres el periodu d'enteguerres, Woolf foi una figura significativa na sociedá lliteraria de Londres y un miembru del grupu de Bloomsbury. Les sos obres más famoses inclúin les noveles La señora Dalloway (1925), Al faru (1927), Orlando: una biografía (1928), Les foles (1931), y el so llargu ensayu Una habitación propia (1929), cola so famosa sentencia «Una muyer tien de tener dineru y una habitación mesmu si va escribir ficción». Foi redescubierta mientres la década de 1970, gracies a esti ensayu, unu de los testos más citaos del movimientu feminista, qu'espón les dificultaes de les muyeres pa consagrase a la escritura nun mundu apoderáu polos homes.