Vilamarxant
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Vilamarxant (en castellanu Villamarchante) ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca del Campu de Turia. La so población ye de 9.376 habitantes (INE 2017).
Vilamarxant | |||
---|---|---|---|
| |||
Alministración | |||
País | España | ||
Autonomía | Comunidá Valenciana | ||
Provincia | provincia de Valencia | ||
Comarques | Campo de Turia (es) | ||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||
Alcalde de Vilamarxant | Vicente Betoret Coll | ||
Nome oficial | Vilamarxant (ca)[1] | ||
Códigu postal |
46191 | ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 39°34′04″N 0°37′21″W | ||
Superficie | 71.1 km² | ||
Altitú | 160 m | ||
Llenda con |
| ||
Demografía | |||
Población |
10 772 hab. (2023) - 5024 homes (2019) - 4693 muyeres (2019) | ||
Porcentaxe | 100% de Campo de Turia (es) | ||
Densidá | 151,5 hab/km² | ||
Más información | |||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||
vilamarxant.es | |||
Asitiáu na ribera derecha del ríu Turia, nel momentu que ésti abandona la zona montascosa del interior pa enfusar na llanura prelitoral valenciana.
El so términu municipal tien una estensión averada de 71,1 km², constituyendo dende'l puntu de vista xeográficu una zona de transición ente'l monte y el llanu, d'ende que'l so relieve sía bastante accidentáu y los montes ocupen más de la metá de tol términu. Atópase trevesáu d'oeste a este pol ríu Turia. Aproximao un 25% de la superficie del términu municipal ta ocupada por mases montiegues.
Amás del nucleu urbanu, Vilamarxant tien diverses urbanizaciones: La Balsilla, Les Creuetes, Els Creves, Monte Horquera, La Rodana, La Pedrera, La Llomaina, Les Plantades, Mulló Crussà, Mas del Moru y El Pozu Santa Teresa.
El conceyu de Vilamarxant llenda colos pueblos de Pedralba, Benaguasil, Cheste y Riba-roja de Túria.
Llocalidaes estremeres
Norte: Benaguasil | ||
Oeste: Pedralba | Este: Riba-roja de Túria | |
Sur: Cheste |
El conceyu de Vilamarxant tien un clima típicamente mediterraneu. Carauterizar por un clima nidiu, con una temperatura medio añal superior a los 17° C. Los branos son templaos y los iviernos bien moderaos. Mientres los meses ivernizos la temperatura nun suel tar per debaxo de los 3° C. Les precipitaciones son discretes, de 422 mm al añu, y presenten el clásicu mínimu branizu mediterraneu, con dos máximos, unu na seronda (gota fría) y otru a la fin del iviernu y empiezu de la primavera.
Parámetros[2] | I | II | III | IV | V | VI | VII | VIII | IX | X | XI | XII | Añal |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Temperatures medies, ºС | 10,6 | 11,3 | 13,2 | 15,5 | 18,9 | 22,9 | 26,0 | 26,0 | 23,4 | 19,0 | 14,1 | 11,0 | 17,65 |
Precipitación acumulada, mm | 28,6 | 33,1 | 31,4 | 37,6 | 29,4 | 29,3 | 10,5 | 25,2 | 38,4 | 70,8 | 51,5 | 35,9 | 421,9 |
El desenvolvimientu históricu del conceyu de Vilamarxant esperimentó una evolución que data de la dómina antigua hasta l'actualidá, definiendo'l modelu territorial que llegó hasta los nuesos díes.
Primeros asentamientos
Les muertes más antigües d'una primitiva ocupación humana na zona pueden remontase al Paleolíticu Cimeru, suponiendo un asentamientu humanu más o menos continuu per tierres colindantes hasta'l Mesolíticu.
Sicasí, los datos más antiguos de poblamientu nel términu municipal de Vilamarxant, son de la Edá del Bronce. Concretamente alcontróse un pobláu perteneciente a esta cultura nel Altu de los Castellets, cuetu flanqueado pol ribayu de Porchinos.
De dómina ibérica nun s'atoparon restos nel términu municipal de Vilamarxant, a pesar de la gran cantidá de poblaos que s'atopen nesta contorna.
Dómina romana
Alcontráronse xacimientos arqueolóxicos romanos na partida de la Villalba, onde s'atopen unos murios d'edificación d'una villa, fragmentos de dolium, d'ánfores y vasos, según fragmentos de pavimentos fechos con lladriyos romboidales. D'esta dómina son tamién los restos del acueductu al ribayu de la Moxolina.
La civilización romana tresforma l'agricultura. D'esta dómina data l'aprovechamientu de les agües del Turia al traviés d'una estensa rede de canales y obres de regadío.
Ye probable que l'orixe del primitivu asentamientu del pueblu correspuenda a esa dómina romana, yá que ye probable que'l topónimu sía d'orixe llatín y non musulmán.[3]
Dómina musulmana
Cola llegada de los musulmanes nel sieglu VIII a estes tierres empecipia un llargu periodu de dominación oriental que va durar hasta finales del sieglu XIII.
D'esta dómina daten numberosos asentamientos de la zona, constituyíos primariamente como alquerías con cortil cercada y castiellu. Ye'l casu de Vilamarxant, qu'anque'l so topónimu nun amuese tal orixe, si son d'esta dómina los restos de muralla y torre que constitúin les muertes más antigües d'asentamientu urbanu nel conceyu.
La conquista musulmana supunxo nestes tierres la estensión y perfeccionamiento de la rede de acequias y téuniques de regadío empecipiaes polos romanos, la introducción de nuevos cultivos como la naranxa o l'arroz.
Conquista cristiana
Cola conquista de Xaime I en 1238, estes tierres incorpórense como reinu federáu na corona d'Aragón y empecípiase la repartida de tierres y el procesu de repoblación de les mesmes. Según el Llibru del Repartu, Vilamarxant quedó constituyida en tierra de señoríu, siendo dada por concesión real a Pedro Cornell el castiellu y la villa de Vilamarxant, anque más tarde el mesmu rei dar a Ximen Pérez de Arenós.
El 1335 pasó a manes de Blas de Maza de Verga y más tarde a les families de Moncada y Villalba.
Mientres la Baxa Edá Media, la falta d'agua pal riego de los campos ente les contornes del Campu de Turia y la Güerta de Valencia, llevó a Xaime II a ordenar a la güerta del ríu Turia l'aprovechamientu alternativu del regadío ente poblaciones. D'esta miente, les llocalidaes de Pedralba, Benaguasil, Ribarroja y Vilamarxant (Pueblos Castells) aprovecharen l'agua unos díes de la selmana y los pueblos de la Güerta otros.
La espulsión morisca
Mientres el sieglu XVI, Vilamarxant tenía una población mista pero con predominiu de moriscos. A principios del sieglu XVII decreta la espulsión morisca polo que Vilamarxant ve amenorgada la so población a la metá. Dempués de la espulsión, non yá Vilamarxant, sinón tamién toles poblaciones del Campu del Turia quedaron práuticamente vacíes.
A finales del sieglu XVII produció una espansión agrícola qu'anició un aumentu de la población empecipiándose la recuperación demográfica d'estes tierres. El fomentu del cultivu del arroz estender a les zones baxes del Turia, afectando al términu de Vilamarxant, pero llegaron tamién les fiebres reinales propies de les zones pantanoses, provocando una elevada morrina.
Sieglos XIX y XX
A finales del sieglu XVIII tola contorna del Campu de Turia rexistra una prosperidá centrada na agricultura principalmente, siendo los cultivos más importantes el trigu, los algarrobos, l'aceituna y la vide. Les tierres de cultivu habíense alloriáu estendiendo, la masía o'l mas yera la unidá típica del secanu y correspondíase coles grandes y medianes propiedaes rústiques.
Ente los años 1.845-75, la economía agrícola empecípiase una etapa d'espansión, principalmente pol cultivu de naranxa, vide y arroz, toos productos d'esportación colo cual amplíase y afonda el tresformamientu del secanu en regadío.
Llexislatura | Nome | Partíu |
---|---|---|
1979-1983 | Eusebio Civera Martínez | UCD |
1983-1987 | Eusebio Civera Martínez | AP |
1987-1991 | Francisco Gil Sanchis | AP |
1991-1995 | Félix Castellanu Esteve | PSPV-PSOE |
1995-1999 | Eusebio Civera Martínez | UV |
1999-2003 | Vicente Betoret Coll | PP |
2003-2007 | Vicente Betoret Coll | PP |
2007-2011 | Vicente Betoret Coll | PP |
2011-2015 | Vicente Betoret Coll | PP |
2015-2019 | Jesús Montesinos Oltra | PSPV-PSOE |
2019-2023 | n/d | n/d |
2023- | n/d | n/d |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.