Sistema Ibéricu
From Wikipedia, the free encyclopedia
El sistema ibéricu ye una cordal de montes d'altitú media que llinda la pandu central d'España. Dalgunos de los sos picos más altos son el Moncayo (2314,9 m),[2] el so cume de mayor altitú, el monte San Llorienzo (2271 m),[3] el Picu de Urbión (2228 m),[4] el picu de Peñarroya (2028 m),[5] el picu de Javalambre (2019 m)[6] o'l de Peñagolosa (1815 m).[7] Nellos nacen ríos como'l Duero, el Tajo, el Turia, el Júcar o'l Cabriel. Esti sistema dixebra la Pandu central de la Depresión del Ebro, caracterizando los climes de dambes rexones.
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Datos rápidos Situación, Coordenaes ...
Sistema Ibéricu | |
---|---|
cordal | |
Situación | |
País | España |
Autonomía | Aragón |
Provincia | provincia de Teruel |
Coordenaes | 41°44′45″N 1°46′53″W |
Datos | |
Altitú | 2313 m |
Materiales | mármole, gres y caliar[1] |
Arquiteutura | |
Llargor | 650,000 m. |
Superficie | 40 000 km² |
Zarrar