Sant Antoni de Portmany
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Sant Antoni de Portmany (San Antonio Abad en castellanu)[2] ye una parroquia y un conceyu español de la islla d'Eivissa, na comunidá autónoma d'Islles Baleares, España. Asitiáu nel oeste de la islla, correspuende al antiguu cuartón (en catalán, quartó) de Portmany, unu de los cuatro en que Xaime I estremó la islla en sieglu XIII. La pallabra Portmany procede del llatín portus magnus, "puertu grande" que foi adoptada polos árabes como burt'uman y depués polos conquistadores d'orixe catalán a l'actual espresión.
Sant Antoni de Portmany | |||
---|---|---|---|
| |||
Alministración | |||
País | España | ||
Autonomía | Islles Baleares | ||
Provincia histórica | provincia de Baleares (es) | ||
Islla | Ibiza | ||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||
Alcaldesa de Sant Antoni de Portmany | Josefa Gutierrez Costa | ||
Nome oficial | Sant Antoni de Portmany (ca)[1] | ||
Códigu postal |
07820 | ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 38°58′51″N 1°18′02″E | ||
Superficie | 127 km² | ||
Altitú | 31 m | ||
Llenda con |
| ||
Demografía | |||
Población |
28 237 hab. (2023) - 13 788 homes (2019) - 12 518 muyeres (2019) | ||
Porcentaxe | 18.31% de Ibiza | ||
Densidá | 222,34 hab/km² | ||
Más información | |||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||
santantoni.net | |||
Anguaño ye unu de los principales centros turísticos de la islla d'Eivissa. El nucleu principal asitiar a 15 km de la capital (la ciudá d'Eivissa), y cuenta con un gran puertu al fondu d'una badea, que dexa'l tráficu marítimu de pasaxeros y mercancíes cola península.
La parroquia de Sant Antoni estremar nes viendas de ye Bernats, ye Bessons, Buscastell, Cas Ramons, Forada, ye Macians, ye Pla, sa Raval y sa Vorera.
Entidá de población | Habitantes (2005)[ensin referencies] |
---|---|
Buscastell | 586 |
San Antonio Abad | 15 210 |
Sant Mateu d'Albarca | 358 |
Sant Rafel de sa Creu | 1838 |
Santa Agnès de Corona | 374 |
La primer noticia de presencia humana en San Antonio s'evidencia nos descubrimientos d'unes pintures feches na roca na cueva del vinu (Ses Fontanelles) y un hachu de bronce topada en sa Bassa Colorada, una finca de San Rafael.
Los púnicos aprovecharon el puertu de San Antonio pa cargar agua pa los sos viaxes, pa pescar y salar pexe, etc. Vivíen en viviendes separaes partíes el territoriu. Cerca de les cases soterraben los muertos, y ye posible que tuvieren un santuariu dedicáu a la diosa Tanit na cueva de Santa Agnès.
La llegada de los romanos nun modificar el sistema habitacional ya igualmente dedicáronse a pescar, llabrar la tierra, entesacar lleña y carbón del monte que yeren esportaos. Los romanos diéron-y l'apellíu a San Antonio: Portus Magnus, que quier dicir puertu grande, pallabra qu'evolucionó a Portmany.
Hacia l'añu 900, llegaron los árabes procedentes del norte d'África. Esta población dio un importante impulsu a l'agricultura, como por casu nos bancales del llanu de Portmany, construyeron molinos pa moler granu nel Broll de Buscastell y aprovecharon la madera de pinu pa construyir embarcaciones. De la llingua de los árabes quedaron munches pallabres toponímiques, como Benimussa, Alcalà o Benimaimó.
Nel sieglu XIII lleguen a Eivissa les naves coles tropes del rei Xaime I d'Aragón. Coles tropes del obispu de Tarragona (Reinu d'Aragón) sofitaes poles tropes del Rei de Portugal lleguen a Eivissa les nueves llingua, cultura y relixón. El Rei d'Aragón estremó Eivissa y Formentera en cuatro partes o cuartones (en catalán, quartons), unu de los cualos yera'l de Portmany, antecedente del actual conceyu. Los cuartones fueron estremaos ente los señores nobles que fixeren la conquista en nome del Rei d'Aragón polo que Portmany quedó en manes de Guillem de Montgrí.
Les families que fueron vivir a Portmany, tres la conquista de 1235, namái teníen l'actual catedral d'Eivissa pa la so relixón, y naturalmente cayía-yos bien lloñe pa dir y por eso un grupu d'homes de Portmany foi a Tarragona, onde moraba'l señor de Portmany, a pidir una ilesia; l'autorización pa construyir una capiya y un campusantu llegó en 1305, y de xuru bien llueu empezaron les obres de construcción de l'antigua ilesia que tenía de tar nel mesmu llugar que l'actual.
Nel ilustráu sieglu XVIII y fomentáu pol primer obispu d'Eivissa, Manuel Abad y Lasierra, decide construyise un pueblu en cada parroquia y arrexuntar les cases, polo que se dio una cortil cerca de cada ilesia y un cachu de tierra pa cultivar, una de les cualos yera la de San Antonio. N'agricultura, lleváronse almendrales y otros árboles frutales de Valencia y Mallorca según persones pa enseñar a curialos, y fixéronse viveros d'árboles frutales nos güertos de Buscastell.
Nel sieglu XIX, yá tenemos noticies de qu'en San Antonio esisten unos venti cases cerca de la ilesia. El conceyu tien 3807 habitantes y 693 families. Mientres la primer metá d'esti sieglu créase y constrúyese l'edificiu del conceyu. En 1860-1861 fáense les primeres escueles públiques en San Antonio, constrúyese la carretera de San Antonio a Eivissa y íguase el puertu. A la fin de sieglu entra un funcionamientu'l faru de ses Coves Blanques.
La ilesia de San Antonio, fundada en 1385 y acabada de construyir escontra'l 1640, foi utilizada de cutiu como fortaleza y torre de defensa. La parroquia de Portmany atopar sol control del obispáu de Tarragona hasta'l 1786, añu en que'l primer obispu d'Eivissa, Manuel Abad y Lasierra, fíxose cargu d'ella.
Sablera de Cala Salada
Cap Blanc
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.