Salvia pratensis, ye una especie de planta yerbácea perteneciente a la familia de les lamiacees. Ye orixinaria d'Eurasia.

Thumb
Flores
Thumb
Vista de la planta
Thumb
Detalle de la flor

Descripción

Ye una planta perenne, erecta, robusta y bien goliosa. La mayoría de les fueyes formen una roseta basal. Éstes son largamente peciolaes, ovaes y cordaes na base. Les fueyes caulinares son más pequeñes y sésiles. La inflorescencia ta formada por un grupu de verticilastros terminales con 6-8 flores cada unu. La mota ta soldáu y ta formáu por un llabiu inferior trífido y por unu superior bífidu. La corola ye bilabiada y de un azul intenso. Namái presenten 2 estames, cuando polo xeneral les llabiaes suelen tener 4. El frutu ye un tetraquenio.[1]

Distribución y hábitat

Distribúise per Eurasia onde s'atopa en sobremanera en camperes altimontanos non bien húmedos, preferentemente sobre sustratu caliar. Tamién n'escamplaes de montes, márxenes de camín, etc.

Taxonomía

Salvia coccinea describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 25. 1753.[2]

Etimoloxía

Salvia: nome llatín de la "salvia", que procede del llatín salvus, que significa "salú" o salveo, que significa a "curar", aludiendo a les virtúes melecinales de les plantes d'esti xéneru.

L'epítetu específicu pratensis referir al so enclín a crecer nos praos. Tamién crez en carbes y cantos de les fronteres del monte.

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Salvia pratensis (Fam. Labiatae) y táxones infraespecíficos

[3] 2n=18.[4]
Variedaes y sinonimia
  • Sclarea pratensis (L.) Mill., Gard. Dict. ed. 8: 4 (1768).
  • Plethiosphace pratensis (L.) Opiz, Seznam: 75 (1852).
  • Gallitrichum pratense (L.) Fourr., Ann. Soc. Linn. Lyon, n.s., 17: 134 (1869).

subsp. bertolonii (Vis.) Soó, Feddes Repert. 85: 450 (1974). D'Italia hasta la Península Balcánica.

  • Salvia bertolonii Vis., Fl. Dalmat. 2: 189 (1847).
  • Salvia scabrida Bertol., Fl. Ital. 1: 855 (1834), nom. illeg.

subsp. haematodes (L.) Arcang., Comp. Fl. Ital., ed. 2: 429 (1894). D'Italia.

  • Salvia haematodes L., Sp. Pl.: 24 (1753).
  • Salvia lusitanica J.Jacq., Ecl. Pl. Rar. 1: 47 (1813), nom. illeg.

subsp. laciniosa (Jord.) Briq., Lab. Alp. Mar.: 525 (1895). De Francia.

  • Salvia laciniosa Jord., Gr. Rec. Grenoble: 24 (1849).

subsp. pozegensis (Watzl) Diklic, in Fl. SR Srbije 6: 450 (1974). De la Península Balcánica.

  • Salvia pratensis var. pozegensis Watzl, Mitt. Naturwiss. Vereines Steiermark 54: 248 (1916).

subsp. pratensis. D'Europa.

  • Salvia agrestis L., Amoen. Acad. 3: 399 (1756).
  • Salvia ceratophylloides Ard., Animadv. Bot. Spec. Alt.: xii (1764).
  • Sclarea tuberosa Mill., Gard. Dict. ed. 8: 12 (1768).
  • Salvia rostrata F.W.Schmidt, Neuere Abh. Königl. Böhm. Gues. Wiss. 1: 8 (1791).
  • Salvia exasperata Cav., Añales Hist. Nat. 2: 113 (1800).
  • Salvia variegata Waldst. & Kit. ex Willd., Enum. Pl.: 36 (1809).
  • Salvia barrelieri Ten., Fl. Napol. 1: 9 (1811), nom. illeg.
  • Salvia tenorei Spreng., Pl. Min. Cogn. Pug. 1: 2 (1813).
  • Salvia variegata Host, Fl. Austriac. 1: 27 (1827), nom. illeg.
  • Salvia tiberina Mauri in M.Tenore, Viagg. Abruzz.: 41 (1829).
  • Salvia ceratophylla Ten., Syll. Pl. Fl. Neapol.: 21 (1831).
  • Salvia rubicunda Wender. ex Benth., Labiat. Xen. Spec.: 233 (1833).
  • Salvia dubia K.Koch, Linnaea 21: 657 (1849).
  • Plethiosphace leistneriana Opiz, Seznam: 75 (1852).
  • Plethiosphace stenantha Opiz, Seznam: 75 (1852).
  • Salvia salvatorii Vilm., Fl. Pleine Terre: 772 (1863).
  • Salvia macrantha Schur, Enum. Pl. Transsilv.: 520 (1866).
  • Salvia oblongata Schur, Enum. Pl. Transsilv.: 961 (1866), nom. illeg.
  • Salvia sublobata Schur, Enum. Pl. Transsilv.: 520 (1866).
  • Gallitrichum clusii Timb.-Lagr., Mém. Acad. Sci. Toulouse, VII, 2: 237 (1870).
  • Salvia clusii Timb.-Lagr., Mém. Acad. Sci. Toulouse, VII, 2: 237 (1870).
  • Salvia lupinoides Vilm., Fl. Pleine Terre, ed. 3: 1019 (1870).
  • Salvia arnassensis Gand., Fl. Lyon.: 171 (1875).
  • Salvia haematodes subsp. tiberina (Mauri) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 569 (1881).
  • Salvia vulgaris Briq., Lab. Alp. Mar.: 527 (1895).[5]

Usos

Ye usada como planta melecinal como vulnerario.

Referencies

Bibliografía

Enllaces esternos

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.