República Irlandesa
estáu revolucionariu que se declaró independiente de Gran Bretaña (1919-1922) / From Wikipedia, the free encyclopedia
La República Irlandesa (n'irlandés Poblacht na hÉireann o Saorstát Éireann) foi l'estáu independiente d'Irlanda declaráu unilateralmente, como foi proclamáu nel Llevantamientu de Pascua en 1916 y establecíu en 1919 pol Dáil Éireann. Esti Dáil foi l'asamblea parllamentaria compuesta por una gran mayoría de los MPs Irlandeses siendo escoyíos na eleición xeneral irlandesa de 1918. El Dáil asertó que tenía'l derechu de declarar la independencia irlandesa del Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda. La declaración pol Dáil coincidió col entamu de la Guerra Irlandesa d'Independencia, que s'enllargaría ente 1919 y 1922 y enfrentaría a les fuercies britániques destacaes n'Irlanda col IRA.
- Esti artículu ye alrodiu de la histórica República Irlandesa. Pal estáu modernu, vease República d'Irlanda.[1]
Datos rápidos Alministración, Capital ...
| |||||
---|---|---|---|---|---|
estado histórico con reconocimiento limitado (es) | |||||
| |||||
Alministración | |||||
Capital | Dublín | ||||
Forma de gobiernu | República parllamentaria | ||||
Llingües oficiales | Irlandés | ||||
Xeografía | |||||
Superficie | 84116 km² | ||||
Demografía | |||||
Población | 4 400 000 hab. (1921) | ||||
Densidá | 52,31 hab/km² | ||||
Economía | |||||
Moneda | llibra esterlina | ||||
Zarrar