cabezaleru del Gobiernu de la Xeneralidá de Cataluña From Wikipedia, the free encyclopedia
El presidente de la Xeneralidá de Cataluña (Catalán: President de la Generalitat de Catalunya) ostenta la más alta representación de la Xeneralidá y l'ordinaria del Estáu na comunidá autónoma. Coles mesmes, dirixe y coordina l'acción del Gobierno autonómicu. Ye escoyíu pol Parllamentu autonómicu d'ente los sos diputaos y nomáu pol rei.
Esti artículu o seición necesita correxise urxentemente. Tien fallos na redaición, la gramática o la ortografía que precisen meyorase. |
Presidente de la Xeneralidá de Cataluña | |
---|---|
cargu electu | |
presidente y xefe de Gobiernu | |
Titular | Salvador Illa Roca dende 8 agostu 2024 |
Tratamientu | Mui Honorable |
Nomáu por | Parllamentu de Cataluña y Rei d'España |
Parte de | Gobiernu de Cataluña |
Xurisdicción | Cataluña |
Institución | Xeneralidá de Cataluña y Diputación del General del Principado de Cataluña (es) |
Estáu | España |
Duración del cargu | 4 años |
Creación | 1359 y 1932 |
Salariu | 153 235,5 euros |
Suplente | vicepresidente del Gobiernu de Cataluña |
Llista | llista de presidentes de la Generalitat de Cataluña |
Sitiu web | https://president.cat/ |
Como más alta representación de la Xeneralidá de Cataluña, correspuénde-y la convocatoria de les eleiciones al Parllamentu de Cataluña. Como representante ordinariu del Estáu en Cataluña, correspuénde-y promulgar en nome del rei les lleis de Cataluña y ordenar que se publicar y cumplan, según ordenar la publicación nel Diariu Oficial de la Xeneralidá de Cataluña del nomamientu del presidente del Tribunal Cimeru de Xusticia de Cataluña.
La eleición del presidente de la Xeneralidá establecer nos artículos 152.1 de la Constitución española y l'artículu 67.2 del Estatutu d'Autonomía de Cataluña de 2006, y queda esplegada polos artículos 49 y siguientes de la llei 3/1982 según polos artículos 127 y 128 del reglamentu del Parllamentu de Cataluña de 2005.[1] Na eleición del president hai 3 fases claramente especificaes:[2]
Cáuses-yos de cese de funciones del Presidente de la Generalitat queden establecíes pol artículu 59 de la llei 3/1982 y los artículos 129 y siguientes del reglamentu del Parllamentu de Cataluña de 2005. Son causales de cesamiento del President:[2]
Naquellos dos últimos casos, el Presidente del Parllamentu de Cataluña asume les funciones del President de la Generalitat, y tien de preparar les eleiciones d'un nuevu Parlament pa la eleición d'un nuevu presidente.
Presidente | Trubiecu | Entamu del mandatu | Fin del mandatu | Partíu | Llexislatura | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1 | Francesc Macià i Llussà | Vilanova i la Geltrú, Provincia de Barcelona |
17 d'abril de 1931 |
25 d'avientu de 1933 Fina de muerte natural nel cargu[3] |
Esquerra Republicana | Preautonomía | ||||||
I (1932) |
Mayoría absoluta ERC | |||||||||||
2 | Lluís Companys i Jover | Tarrós, Tornabous Provincia de Lleida |
31 d'avientu de 1933 |
7 d'ochobre de 1934 Suspensión de l'autonomía |
Esquerra Republicana | |||||||
29 de febreru de 1936 |
15 d'ochobre de 1940 Fusiláu[4] |
Exiliu 1939-1977 | ||||||||||
3 | Josep Dila i Bosch | Sant Feliu de Guíxols, Provincia de Girona |
15 d'ochobre de 1940 |
7 de mayu de 1954 |
Esquerra Republicana | |||||||
4 | Josep Tarradellas Joan | Cervelló, Provincia de Barcelona |
7 de mayu de 1954 |
8 de mayu de 1980 |
Esquerra Republicana | |||||||
Preautonomía | ||||||||||||
5 | Jordi Pujol i Soley | Barcelona, Provincia de Barcelona |
8 de mayu de 1980 |
20 d'avientu de 2003 |
Converxencia | II (1980) |
Mayoría simple CiU (soportada por ERC y CC-UCD) | |||||
III (1984) |
Mayoría absoluta CiU | |||||||||||
IV (1988) |
Mayoría absoluta CiU | |||||||||||
V (1992) |
Mayoría absoluta CiU | |||||||||||
VI (1995) |
Mayoría simple CiU (soportada por PSC, ERC y PP) | |||||||||||
VII (1999) |
Mayoría simple CiU (soportada por PP) | |||||||||||
6 | Pasqual Maragall i Mira | Barcelona, Provincia de Barcelona |
20 d'avientu de 2003 |
28 de payares de 2006 |
Socialista | VIII (2003) |
"Pactu del Tinell" (PSC+ERC+ICV-EUiA) | |||||
7 | José Montilla Aguilera | Iznájar, Provincia de Córdoba, Andalucía |
28 de payares de 2006 |
27 d'avientu de 2010 |
Socialista | IX (2006) |
"Alcuerdu Nacional pal Progresu" (PSC+ERC+ICV-EUiA) | |||||
8 | Artur Mas i Gavarró | Barcelona, Provincia de Barcelona |
27 d'avientu de 2010 |
12 de xineru de 2016 |
Converxencia | X (2010) |
Mayoría simple CiU (soportada por PP) | |||||
XI (2012) |
Mayoría simple CiU (soportada por ERC) | |||||||||||
9 | Carles Puigdemont i Casamajó | Amer, Provincia de Girona |
12 de xineru de 2016 |
Nel cargu | Converxencia (hasta 2016) |
XII (2015) |
Mayoría simple Junts pel Sí (soportada por CUP) | |||||
PDECat | ||||||||||||
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.