Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1932
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Les Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1932 foron celebraes el domingu 20 de payares de 1932, constituyendo les primeres eleiciones democrátiques a esti parllamentu rexonal. Celebráronse nel contestu posterior a la proclamación de la Segunda República Española, la restauración de la Xeneralidá de Cataluña y l'aprobación del Estatutu d'Autonomía de Cataluña.
Remove ads
Procesu eleutoral
Les eleiciones foron convocaes el 25 d'ochobre pol gobiernu provisional de la Xeneralidá de Cataluña, presidíu por Francesc Macià.[1] Foron convocaos a votar tolos homes catalanes mayores de 25 años.
L'oxetivu de les eleiciones yera que los ciudadanos escoyeren los 85 diputaos representantes de los catalanes, que darréu escoyeríen al Presidente de la Xeneralidá de Cataluña y al Presidente del Parllamentu Catalán.
Definiéronse cinco circunscripciones eleutorales, qu'apurriríen un númberu determináu de diputaos nel Parlñamentu en función de la distribución xeográfica de la población: Barcelona ciudá (24 diputaos), restu de Barcelona (19 diputaos), Lleida (14), Girona (14) y Tarragona (14). El sistema eleutoral escoyíu foi'l mesmu que rexía poles Cortes Españoles, conocíu como mayoritariu por distritos, con reserva de minoríes, de tal manera que l'eleutor disponía d'un númberu múltiple de votos d'unos 3/4 de los diputaos a escoyer na so circunscripción. A la práctica esti sistema representaba que la candidatura ganadora llevábase estes 3/4 partes de los escaños (el que se conocía como "mayoríes") y el segundu partíu'l restu ("minoríes"). Los partíos menores teníen bien poques posibilidaes de consiguir representación. Nel Parllamentu escoyíense 68 diputaos de mayoría y 17 de minoría.

Les eleiciones dieron una agobiante victoria a la coalición republicanu-socialista encabezada por Esquerra Republicana de Cataluña ya integrada amás pola Unió Socialista de Cataluña y por otros pequeños partíos republicanos. Liderada por Francesc Macià, llogró les mayoríes a les 5 circunscripciones - 67 de los 85 escaños de la cámara catalana - ente que la coalición encabezada pola Lliga Regionalista consiguía 17 de los 18 reservaos a la minoría y el Partit Catalanista Republicà consiguía'l restante. El Partit Republicà Radical - un 5 % - la Dreta de Catalunya - un 3 % - y lo Bloc Obrer i Camperol - un 2 % - nun algamaron representación.
Remove ads
Resultaos
a Pola circunscripción de la ciudá de Barcelona.
Diputaos per circunscripciones | |||||||
Partíu | Ciudá de Barcelona | Provincia de Barcelona | Provincia de Gerona | Provincia de Lérida | Provincia de Tarragona | Total | |
Esquerra Republicana de Catalunya | 16 | 12 | 11 | 11 | 6 | 56 | |
Lliga Regionalista | 5 | 3 | 3 | 3 | 2 | 16 | |
Unió Socialista de Catalunya | 2 | 2 | 0 | 0 | 1 | 5 | |
Partit Radical Autònom de les Comarques Tarragonines | 0 | 0 | 0 | 0 | 4 | 4 | |
Unió Catalanista | 1 | 0 | 0 | 0 | 0 | 1 | |
Partíu Republicanu Federal | 0 | 1 | 0 | 0 | 0 | 1 | |
Unió Democràtica de Catalunya | 0 | 1 | 0 | 0 | 0 | 1 | |
Partit Catalanista Republicà | 0 | 0 | 0 | 0 | 1 | 1 |
Remove ads
Ver tamién
Referencies
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads