Puertu Príncipe
From Wikipedia, the free encyclopedia
Puertu Príncipe[1] (en francés: Port-au-Prince; en criollu: Pòtoprens) ye la ciudá capital d'Haití. Atópase na badea del golfu de La Gonave, y cuenta con una población de 704.776 habitantes (2003).[2] Pa fines alministrativos, el gobiernu d'Haití considerar una commune ("comuña") (vease villes d'Haïti).
Puertu Príncipe | |||
---|---|---|---|
| |||
Alministración | |||
País | Haití | ||
Departamento (es) | Oeste (es) | ||
Distritos (es) | Distrito de Puerto Príncipe (es) | ||
Tipu d'entidá | comuna haitiana (es) | ||
Códigu postal |
HT6110 | ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 18°32′33″N 72°20′19″W | ||
Superficie | 36.04 km² | ||
Altitú | 98 m | ||
Demografía | |||
Población | 987 310 hab. (2015) | ||
Porcentaxe |
100% de Distrito de Puerto Príncipe (es) 100% de Oeste (es) 8.99% de Haití | ||
Densidá | 27 394,84 hab/km² | ||
Más información | |||
Fundación | 1749 | ||
Llocalidaes hermaniaes | Miami, Montreal, Baton Rouge, Liexa y Montevidéu | ||
Foi capital de la colonia francesa de Saint-Domingue dende 1770 hasta 1804, cuando Haití llogró la so independencia; foi entós designada como capital del nuevu estáu, y mientres el periodu revolucionariu denominar Port-Républicain. Anguaño constitúi'l centru económicu, xudicial y gubernamental del país y el puertu más importante d'Haití, amás de la principal urbe del Departamentu del Oeste y de la sede de la Archidiócesis de Port-au-Prince.
Son católicos na so mayoría pero practiquen amás el vudú, un cultu que combina elementos del cristianismu primitivu, del catolicismu y de les relixones tribales d'África occidental.
Los principales monumentos y llugares d'interés de la ciudá son: la Universidá d'Haití, el Palaciu Real, el Muséu Nacional, la Catedral de Notre Dame de Puertu Príncipe, El Bicentenariu de la Independencia Haitiana y el muelle del puertu.
En Puertu Príncipe atopa'l Palaciu de Gobiernu o Palaciu Nacional (símbolu de la ciudá) onde s'atopa'l Poderíu del Estáu col Presidente de la República y demás cargos públicos.
El 12 de xineru de 2010 un terremotu de 7.0 graos na escala de Richter afaró gran parte d'esta ciudá. Puede falase de más de 200.000 muertos. Esta ye la peor catástrofe de la historia nel Caribe.