![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Valladolid_pe%25C3%25B1aflor_hornija_iglesia_lou.jpg/640px-Valladolid_pe%25C3%25B1aflor_hornija_iglesia_lou.jpg&w=640&q=50)
Peñaflor de Hornija
conceyu de la provincia de Valladolid (España) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Peñaflor de Hornija ye una llocalidá d'España na provincia de Valladolid, comunidá autónoma de Castiella y Llión. Tien una superficie de 66,21 km² con una población de 298 habitantes y una densidá de 4,5 hab/km².
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Autonomía | ![]() | ||||
Provincia | ![]() | ||||
Partíu xudicial | Valladolid | ||||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||||
Alcalde de Peñaflor de Hornija (es) ![]() | Anastasio Vaquero Pajares | ||||
Nome oficial | Peñaflor de Hornija (es)[1] | ||||
Códigu postal |
47640 | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 41°42′41″N 4°59′02″W | ||||
![]() | |||||
Superficie | 66.43 km² | ||||
Altitú | 839 m | ||||
Llenda con | Medina de Rioseco, Valladolid, Villanubla, Wamba, Torrelobatón, San Pelayo, Castromonte y La Mudarra | ||||
Demografía | |||||
Población |
337 hab. (2023) - 170 homes (2019) - 127 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe |
0.06% de provincia de Valladolid 0.01% de Castiella y Lleón 0% de España | ||||
Densidá | 5,07 hab/km² | ||||
![]() |
Asitiada a 25 km de la ciudá de Valladolid, convirtióse por derechu propiu nel meyor mirador posible de tol Valle del Hornija por cuenta del so allugamientu n'unu de les llendes del pandorial de los Montes Torozos. Dende'l mesmu pueblo la vista ye inmeyorable, pudiéndose columbrar dende nucleos como'l de Torrelobatón col so impresionante castiellu, hasta un paisaxe onde'l ríu Hornija abrióse pasu ente los pandoriales que lu arredolen y quedó encaxáu, non con muncho desnivel, pero sí col suficiente pa poner una nota prestosa ente tanta llanura.
El conceyu ye un pueblu con solera, con más de catorce siglos d'esistencia y onde se diz, y asina lo atestigüen dellos restos, qu'hubo una muralla, allá pol sieglu XIV. Aparte tamién pueden almirase delles cases con escudos, como la del Conde de Peñaflor, del sieglu XVI y asitiada na Cai de San Juan, a la izquierda de la Plaza Mayor, que s'atopa a la fin de la cai que da entrada al mesmu.
A la derecha d'esta plaza, vamos poder atopanos col so edificiu anguaño más notable, como ye la Ilesia de Santa María, del sieglu XIII y realizada toa ella en piedra. Ye d'una sola nave, cubierta con bóveda de cañón con fajones, ente que la capiya mayor tien bóveda de crucería con terceletes. Nel interior tamién vamos poder almirar un maraviyosu retablu neoclásicu del sieglu XIX, según dos retablos barrocos del sieglu XVII, otru allugáu nel altar mayor, del sieglu XVIII, y una magnífica tabla pintada del XVI dientro de la sacristía. Coles mesmes esiste otra ilesia, nel centru del pueblu, del sieglu XIII, de la que namái los sos murios permanecen de pies.
Pela rodiada del pueblu atopa la Ermita del Cristu de les Eres, del sieglu XVI, na que lo más destacao ye un estraordinariu Cristu de 1.70 m d'altor que s'alluga nel centru del retablu mayor que ye del sieglu XVIII. Amás ye a esti Cristu a quien los vecinos de Peñaflor de Hornija honren nes sos fiestes principales nel tercer domingu de setiembre, onde les cais enllenar de color y allegría gracies a les populares verbenes, los tradicionales encierres y la calorosa foguera de medianueche.
D'últimes hai que señalar, que Peñaflor atópase dientro del itinerariu que conforma'l Camín de Santiago de Madrid que dende San Pelayo dirixir escontra La Mudarra. Hai dos chigres,unu na cai mayor, y otru na plaza.