Península Escandinava
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Península Escandinava (suecu: Skandinaviska halvön; en noruegu: Den skandinaviske halvøy; en finlandés: Skandinavian niemimaa; y en rusu: Скандинавский полуостров, Skandinavsky poluostrov) ye una península del norte d'Europa. Ye, colos sos 1.850 km de llargor y un anchor variable, d'ente 370 y 805 km, la mayor de les penínsules del continente, y compriende'l territoriu continental de Suecia, el de Noruega (sacante una pequeña área costera na llende con Rusia), la fastera noroccidental de Finlandia y una faza estrecha de tierra del oeste del distritu rusu de Pechengsky.
Península Escandinava | |
---|---|
Situación | |
Tipu | península |
Asitiáu en | Mar de Noruega |
Coordenaes | 63°N 14°E |
Datos | |
Puntu más altu | Galdhøpiggen (es) |
Superficie | 800 000 km²[1] |
Noamáu por | Escandinavia |
El nome de la península derívase de la pallabra Escandinavia, que fai referencia a la rexón cultural formada por Dinamarca, Noruega y Suecia. Esti nome, pela so banda, deriva del d'Escania, la rexón más meridional de la península, perteneciente anguaño a Suecia pero que perteneció, delles veces a lo llargo de la historia a Dinamarca y que ye, amás, la rexón d'orixe de los daneses. El términu "escandinavos" úsase tamién pa denomar a los pueblos xermánicos que falen les llingües escandinaves, que son consideraes un continuu dialeutal deriváu del nórdicu antiguu. Les llingües escandinaves presentes n'Escandinavia son el danés, el noruegu y el suecu; el feroés ya l'islandés pertenecen tamién al mesmu grupu llingüísticu, pero nun son parte del continuu dialeutal escandinavu modernu, y nun son mutuamente intelixibles con eses otres llingües.
Demientres les glaciaciones el nivel del océanu Atlánticu baxó tanto que'l mar Bálticu, el golfu de Botnia y el golfu de Finlandia desapaecieron, y los países qu'anguaño los rodeen (Escandinavia, les repúbliques báltiques, Polonia y Alemaña) taben xuníes per tierra.