Odín
From Wikipedia, the free encyclopedia
Odín (nórdicu antiguu Óðinn), tamién llamáu Wotan o Woden, ye consideráu'l dios principal de la mitoloxía nórdica y delles relixones etenas.
Odín | ||
---|---|---|
Información | ||
Sexu | masculín | |
Ocupación | matadragones (es) y rey de los dioses (es) | |
Cónxuxe | Frigg (es) | |
Padres | Bor (es) Bestla (es) | |
Fíos | Balder (es) , Höðr (es) , Hermóðr (es) , Bragi (es) , Viðarr (es) , Thor, Meili (es) , Heimdal (es) , Tyr (es) , Winta (es) , Vali (es) , Skjöld (es) y Göte (en) | |
Familiares | Ve (es) , Vili y Hœnir (es) | |
[editar datos en Wikidata] |
El so papel, al igual que'l de munchos dioses nórdicos, ye complexu. Ye'l dios de la sabiduría, la guerra y la muerte. Pero tamién se-y considera, anque en menor midida, el dios de la maxa, la poesía, la profecía, la victoria y la caza.
Odín mora nel Asgard, nel palaciu de Valaskjálf, que construyó pa sigo y onde s'atopa'l so tronu, el Hliðskjálf, dende onde podía reparar lo qu'asocedía en cada unu de los nueve mundos.[1] Na batalla blandía la so llanza, llamada Gungnir, y montaba la so corcel d'ocho pates, llamáu Sleipnir.
Yera fíu de Bor y de la xigante Bestla, hermanu de Vili y Vé,[2] maríu de Frigg y padre de munchos de los dioses[3] tales como Thor, Balder, Vidar y Váli. Na poesía escáldica faise referencia a él con infinidá de kenningar y unu de los que s'utiliza pa mentalo ye Allföðr («padre de toos»).[4]
Como dios de la guerra, encargar d'unviar a les valquiries a recoyer a los guerreros heroicos muertos en batalla,[5] los einherjer, que se sientan al so llau nel Valhalla onde preside les llacuaes. Nel final de los tiempos Odín va emponer a los dioses y a los homes contra les fuercies del caos na batalla del fin del mundu, el Ragnarök. Nesta batalla'l dios va ser muertu y taramiáu pol feroz llobu Fenrir, que va ser darréu muertu por Vidar, quien-y esgañará les fauces y va asitiar un pie nel gargüelu.[6]