Nórdicu antiguu
From Wikipedia, the free encyclopedia
El nórdicu antiguu yera la llingua xermánica falada polos habitantes d'Escandinavia y les sos colonies d'ultramar dende los entamos de la dómina viquinga hasta l'añu 1300 aproximao.[1] Esta llingua surdió del protonórdicu mientres el sieglu VIII y, al evolucionar, acabó dando llugar a toles llingües escandinaves.
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Nórdicu antiguu 'dǫnsk tunga, dansk tunga, norrœnt mál ᛏᚢᚾᛋᚴ ᛏᚢᚾᚴᛅ ᛏᛅᚾᛋᚴ ᛏᚢᚾᚴᛅ | ||
---|---|---|
Faláu en | Escandinavia Islandia Groenlandia Islles Feroe islles Britániques Vinlandia Cuenca del ríu Volga Mariñes del norte d'Alemaña Países Baxos Flandes | |
Falantes | nengunu, estinguíu dende'l sieglu XIV | |
Familia | Indoeuropéu Xermánicu | |
Alfabetu | Futhark nueva Alfabetu llatín | |
Estatus oficial | ||
Oficial en | estinguíu | |
Reguláu por | Nun ta reguláu | |
Códigos | ||
ISO 639-1 | nengún | |
ISO 639-2 | non | |
ISO 639-3 | non | |
Dialeutos del nórdicu antiguu:
|
Por cuenta de que la mayoría de los testos que sobrevivieron provienen del islandés medieval, la variante estándar de facto d'esta llingua ye'l dialeutu occidental, esto ye, el noruegu ya islandés antiguos. Esti fechu fai que, dacuando, en cuenta de nórdicu antiguu falar d'islandés antiguu o de noruegu antiguu.
Sicasí, tamién esistía la variante oriental d'esta llingua, que falábase nos asentamientos viquingos de les actuales Suecia y Dinamarca. Nun había una separación xeográfica demasiáu clara ente los dos dialeutos. Ello ye que pueden atopase restos del nórdicu antiguu oriental al este de Noruega y traces del nórdicu antiguu occidental al oeste de Suecia. Amás, había un dialeutu denomináu gútnico antiguu, que s'inclúi dientro'l nórdicu antiguu oriental porque ye'l menos conocíu de los trés dialeutos.
Los falantes d'estos trés dialeutos consideraben que toos falaben una mesma llingua y denominar dansk tunga (NAOr) o dǫnsk tunga (NAOc) hasta'l sieglu XIII.
El nórdicu antiguu yera intelixible polos falantes d'inglés antiguu, de saxón antiguu y de baxu alemán, faláu al norte de l'actual Alemaña. Esta llingua foi evolucionando hasta estremase y convertise nes llingües noruega, islandesa, sueca y danesa.
L'islandés modernu ye la llingua que menos evolucionó a partir del nórdicu antiguu. El feroés tamién caltién munches semeyances, pero la influencia danesa fai que nun sía tan conservador como l'islandés. Anque les otres llingües evolucionaron más, los falantes de suecu, noruegu y danés entá s'entienden ente sigo gracies a el gran heriedu común del nórdicu antiguu.