From Wikipedia, the free encyclopedia
Nadia Boulanger (16 de setiembre de 1887, IX Distritu de París – 22 d'ochobre de 1979, IX Distritu de París), foi una compositora, pianista, organista, direutora d'orquesta, intelectual y profesora francesa que formó y enseñó a munchos de los grandes compositores del sieglu XX. Según el compositor Ned Rorem «foi la pedagoga musical más importante qu'enxamás esistió».[6]
Nadia Boulanger | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | IX Distritu de París[1], 16 de setiembre de 1887[2] |
Nacionalidá | Francia |
Muerte | IX Distritu de París[3], 22 d'ochobre de 1979[2] (92 años) |
Sepultura | Cementerio de Montmartre (es) [4] |
Familia | |
Padre | Ernest Boulanger |
Hermanos/es | Lili Boulanger |
Estudios | |
Estudios | Conservatoriu de París |
Llingües falaes | francés[5] |
Alumna de |
Gabriel Fauré Louis Vierne André Gedalge Paul Vidal Charles-Marie Widor |
Profesora de |
Jean Françaix Rob Levin Hermann Haller George Gershwin Pierre Mercure George Antheil Daniel Barenboim John Eliot Gardiner Astor Piazzolla Philip Glass Aaron Copland Quincy Jones Burt Bacharach Joseph Horovitz Lili Boulanger Grażyna Bacewicz (es) Zygmunt Krauze Zygmunt Mycielski İdil Biret Vítězslava Kaprálová Gian Carlo Menotti (es) Peggy Glanville-Hicks Hugh Wiley Hitchcock (es) Ginette Neveu Jacques Ibert Henryk Szeryng Michel Legrand Elliott Carter Wojciech Kilar Dinu Lipatti Ross Lee Finney Andrew Imbrie Armand Marquiset Serge Tcherepnin (es) William Sloane Coffin (es) Julio Estrada José Antônio Rezende de Almeida Prado (es) Donald Byrd Adolphus Hailstork Akio Yashiro Dalton Baldwin Per Nørgård Narciso Yepes Joanna Bruzdowicz Maria Curcio Diane Bish Erzsébet Szőnyi Noor Inayat Khan Ígor Markévich (es) Vladimir Cosma Lennox Berkeley (es) Marta Ptaszynska Thea Musgrave Marion Bauer Pierre Henry Virgil Thomson Noah Creshevsky Arthur Berger Harold Shapero Kenneth Gilbert Ralph Kirkpatrick Antoni Wit Krzysztof Meyer Soulima Stravinsky Irving Fine Walter Piston Elie Siegmeister István Anhalt Vilayat Inayat Khan Geirr Tveitt Laurence Rosenthal Nicolas Zourabichvili Egberto Gismonti John Chowning Bernard Rogers Beveridge Webster Henry-Louis de La Grange Marc Blitzstein David Diamond Douglas Moore Leslie Bassett Roy Harris (es) Miguel Ángel Estrella Clifford Curzon Stanisław Skrowaczewski Ingolf Dahl Errol Morris Normand Lockwood Cláudio Santoro (es) Don Paterson Donald Erb Ruth Anderson Nicholas Maw Edward Salim Michael (es) Marius Constant Manuel Rosenthal Stavros Xarchakos (es) Gerardo Guevara George Walker Alexei Haieff Francis Dhomont Francisco Zumaqué Gabriel Cusson Gail Kubik Hermann Haller John Beckwith Isabelle Delorme Roger Matton Karel Husa Marcelle de Manziarly (es) Maurice Journeau Robert Russell Bennett Paul Chihara Émile Naoumoff (es) Raymond Loucheur Robert Nathaniel Dett Robert Moevs Scott Fields Stanley Bate Robert Xavier Rodriguez (es) Thomas Pasatieri Yvar Mikhashoff Easley Blackwood, Jr. (es) Allen Shawn Julia Perry (es) Oleg Caetani Charles Strouse Gerre Hancock Jay Gottlieb Jean Coulthard Joe Raposo John Kirkpatrick Michel Ciry Noël Lee Olivier Bernard Pierre Mollet Raffaele D’Alessandro (es) Richard Stoker Arthur Frackenpohl Ronald Zollman Daniel Pinkham Albert Alan Owen Anthony Lewis (es) Bob Telson Boyd McDonald James Yannatos Carol Rosenberger Cecil Effinger Cecilia Clare Bocard Christopher Yavelow David Conte David Ohanian David Tunley David Ward-Steinman Denoe Leedy Donald Grantham Donald Harris Douglas Allanbrook Elinor Remick Warren George Balch Wilson Gilbert Levine Grant Johannesen Francis Chagrin Hidayat Inayat Khan Howard Swanson Manuel Castillo Mary Howe James Wood Jeremy Menuhin Jerry Kirkbride Joel Cohen John Donald Robb John Woods Duke (es) Joseph Willard Roosevelt Joyce Mekeel Judith Malafronte Leo Kraft Liam Devlin (en) Louise Talma Mark Brunswick Mary Berry Maurine Stuart Michel Perrault Nell Tangeman Peter Brewis Peter Hill Peter Paul Koprowski Philip Lasser Priaulx Rainier Richard Johnston Richard Westenburg Rico Saccani Robert Cogan Robert Kapilow Robert Shafer Robert Sherlaw Johnson Rolv Yttrehus Russell Woollen Susan Hurley Sylvia Marlowe Tan Crone Walter Buczynski William Caplin Yona Ettlinger Fouzieh Majd Narcís Bonet (es) Lester Trimble (es) John La Montaine Harrison Kerr Willard Rhodes John Lambert Vanraj Bhatia James Stevens Martin Amlin Marcelle Soulage Avi Schönfeld Dina Koston Pascual Aldave Rodríguez Anne-Marie Ørbeck Carin Malmlöf-Forssling Anna Maria Klechniowska Mildred Couper Geneviève Thibault de Chambure (es) Jeanne Landry Rosa García Ascot Manuel Ponce Jacques Beers Leonard Bernstein Elzéar Fortier Claude Lavoie Albert K. Webster Alexandros Myrat |
Oficiu | pianista, organista, direutora d'orquesta, compositora, musicóloga, pedagoga, profesora de música, teórica de la música, profesora universitaria |
Emplegadores |
Conservatoriu de París Fontainebleau Schools (en) (26 xunu 1921 – 1979) |
Premios |
ver
|
Miembru de |
Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos Union of Polish Composers (en) |
Movimientu | música clásica |
Xéneru artísticu | música clásica |
Instrumentu musical | órganu |
Discográfica |
Decca Records EMI |
IMDb | nm2558925 |
Fía del compositor Ernest Boulanger y la so esposa Raissa (1856-1935), y nieta de la cantante Julie Boulanger, Nadia nació en París el 16 de setiembre de 1887 nel senu d'una familia con una llarga tradición musical: la so güela Marie-Julie Hallinger estudio violonchelu nel Conservatoriu Real onde conoció a Fréderic Boulanger qu'estudiaba'l mesmu preséu. Ernest Boulanger, el so fíu entró a los dieciséis años al Conservatoriu estudiando pianu y composición. Siendo bien nuevu, Nadia ganó'l Gran Premiu de Roma, la máxima distinción que podía recibir un músicu. Tanto Nadia como la so hermana Lili crecieron so la severa mirada materna.[7] Según Leonie Rosenstiel, el calter eslavu de Raissa Myschetsky imprimió-y un fuerte carís a la educación de les sos fíes. Entró ceo al Conservatoriu y prontó demostró talentu como pianista y organista. Ganó dellos concursos de solféu, órganu, acompañamientu al pianu y fuga. Estudiu con Gabriel Fauré y Charles-Marie Widor. De primeres dio clases de pianu elemental y acompañamientu al pianu. Depués d'harmonía, contrapuntu, fuga y órganu. Pero nunca llegó a dictar el cursu de composición nel Conservatoriu de París.[8]
En 1918 dexó de componer tres la prematura muerte de la so hermana Lili, tamién compositora de talentu.
Como direutora d'orquesta, foi una de les primeres en recuperar les obres de Monteverdi (na década de 1930), y foi la primer muyer que dirixó un conciertu pa la Royal Philharmonic Society de Londres (1937), la Orquesta Sinfónica de Boston (1938) y la Orquesta Filarmónica de Nueva York (1939).
En 1921 Nadia apuerta a profesora nel «American Conservatory of Music» en Fontainebleau y dende 1950 como direutora del conservatoriu. Fixo xires per Estaos Xuníos, Inglaterra y Europa. Boulanger enseñó en Juilliard School, Yehudi Menuhin School, Longy School, Royal College of Music, Royal Academy of Music, y mientres siete décades nel so apartamentu, onde cada miércoles axuntaben alumnos ya intelectuales.
Hasta la so muerte a los 92 años llamar "Mademoiselle", morrió soltera, yera devota católica prauticante y calcúlase que tuvo más de 1200 alumnos.
Los sos herederos fueron la so antigua estudiante Cécile Armagnac y el so asistente personal, la compositora y profesora Annette Dieudonné,[9] que donó parte de les sos posesiones.[10] El so apartamentu parisín en 36 rue Ballu (güei 1 Place Lili Boulanger) foi donáu a l'Academia de Belles Artes.
3 pièces, organ, 1911, arr. cello, pianu * 3 pièces, pianu, 1914
-yos heures claires (Verhaeren),1909
En 2001 apaeció en Francia una reedición en CD, probablemente non oficial, d'un discu conteniendo'l Réquiem de Gabriel Fauré, y de madrigales de Monteverdi empobinaos por Nadia Boulanger. Nun hai identificación precisa de la fecha, nin del coru nin de la orquesta, nin tampoco númberu de serie. Esta grabación déxanos envalorar la calidá del trabayu de Nadia Boulanger.
|
|
|
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.