Michelle Bachelet
From Wikipedia, the free encyclopedia
Verónica Michelle Bachelet Jeria (29 de setiembre de 1951, La Cisterna (es) )[15] ye una médica y política chilena, actual presidenta de la República de Chile dende'l 11 de marzu de 2014.[16] Bachelet ostentó la primer maxistratura del país ente'l 11 de marzu de 2006 y el mesmu día de 2010, siendo reelecta darréu pa un nuevu mandatu. Tamién foi la primera presidenta pro tempore d'UNASUR, y la primer encargada d'ONX Muyeres, axencia de les Naciones Xuníes pa la igualdá de xéneru.
Michelle Bachelet | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1r setiembre 2018 - 31 agostu 2022 ← Prince Zeid bin Ra'ad (es) - Volker Türk →
11 marzu 2014 - 11 marzu 2018 ← Sebastián Piñera - Sebastián Piñera →
14 setiembre 2010 - 15 marzu 2013 ← ensin valor - Phumzile Mlambo-Ngcuka →
23 mayu 2008 - 10 agostu 2009 ← ensin valor - Rafael Correa →
11 marzu 2006 - 11 marzu 2010 ← Ricardo Lagos - Sebastián Piñera →
7 xineru 2002 - 29 setiembre 2004 ← Mario Fernández Baeza - Jaime Ravinet →
11 marzu 2000 - 7 xineru 2002 ← Álex Figueroa - Osvaldo Artaza →
| |||||||||||||||||
Vida | |||||||||||||||||
Nacimientu | La Cisterna (es) , 29 de setiembre de 1951[1] (72 años) | ||||||||||||||||
Nacionalidá | Chile | ||||||||||||||||
Residencia |
Quintero Antofagasta San Bernardo (es) Bethesda (es) Australia Leipzig Potsdam Potsdam Nueva York Xinebra Washington DC Santiagu | ||||||||||||||||
Llingua materna | castellanu | ||||||||||||||||
Familia | |||||||||||||||||
Padre | Alberto Bachelet | ||||||||||||||||
Madre | Ángela Jeria | ||||||||||||||||
Casada con | Jorge Dávalos Cartes (1979 – 1984) | ||||||||||||||||
Fíos/es | Sebastián Dávalos | ||||||||||||||||
Familia |
ver
| ||||||||||||||||
Estudios | |||||||||||||||||
Estudios |
Westland Middle School (en) (1962 - 1964) Liceo Nº 1 Javiera Carrera (es) (1964 - 1969) diploma de escuela secundaria (es) Universidá de Chile (1970 - 7 xineru 1983) : medicina Universidá de Leipzig (1978 - 1978) : alemán Universidá Humboldt de Berlín (setiembre 1978 - febreru 1979) : medicina Academia Nacional de Estudios Políticos y Estratégicos (es) (1996 - 1996) diplomado (es) Colegio Interamericano de Defensa (es) (1997 - 1998) posgráu : Defensa Continental (en) Academia de Guerra del Ejército de Chile (es) (1998 - 1998) maestría : Ciencia militar | ||||||||||||||||
Llingües falaes |
alemán inglés francés portugués rusu[2] castellanu[3] | ||||||||||||||||
Oficiu | política, ciruxana, epidemióloga, pediatra | ||||||||||||||||
Participante
| |||||||||||||||||
Emplegadores | Organización de les Naciones Xuníes | ||||||||||||||||
Premios |
ver
| ||||||||||||||||
Miembru de | Grupu de Puebla | ||||||||||||||||
Creencies | |||||||||||||||||
Relixón | Agnosticismu | ||||||||||||||||
Partíu políticu | Partíu Socialista de Chile (hasta 2018) | ||||||||||||||||
IMDb | nm1905605 | ||||||||||||||||
michellebachelet.cl | |||||||||||||||||
Fía d'Alberto Bachelet, xeneral de brigada de la Fuercia Aérea de Chile y miembru del gobiernu de la Unidá Popular liderada por Salvador Allende, Michelle Bachelet estudió medicina na Universidá de Chile, periodu en qu'ingresó a les files del Partíu Socialista. Tres el golpe d'Estáu del 11 de setiembre de 1973, el so padre foi deteníu pol réxime militar, finando en prisión, y Michelle xunto a la so madre, Ángela Jeria, pasaron a la clandestinidá. En 1975 dambes fueron deteníes en Villa Grimaldi polos organismos represivos de la dictadura, antes de partir al exiliu políticu.
En 1979 tornó al país y sumóse a diversos movimientos contrarios a la dictadura d'Augusto Pinochet. Col torna de la democracia, Bachelet desenvolvió una carrera política de baxu perfil, que camudaría radicalmente al asumir como ministra de Salú mientres el gobiernu de Ricardo Lagos Escobar en 2000. En 2002, asumió como ministra de Defensa, siendo la primer muyer del país y d'Iberoamérica n'ocupar dichu puestu.[17] Nesa posición, Bachelet convertir nuna figura de gran popularidá, siendo designada darréu como candidata presidencial de la Concertación de Partíos pola Democracia pa les eleiciones presidenciales de 2005, que ganó'l 11 d'avientu d'esi añu y el 15 de xineru de 2006 en primer y segunda vuelta, respeutivamente.
La eleición de Bachelet como presidenta de Chile marcó unu de los mayores afitaos na hestoria republicana del país al ser la primer muyer electa pa exercer el máximu cargu gubernamental. Magar les altes cifres d'aprobación y popularidá al empecipiar el so mandatu, al términu de la que se llamó «lluna de miel», Bachelet tuvo d'enfrentar una serie de diversos conflictos, d'ente los cualos sobresalen la Revolución pingüina —empecipiada a menos de dos meses d'empezar el so gobiernu— y la crisis del Transantiago —al añu siguiente—, que xeneraron fuertes divisiones y crisis na coalición de gobiernu como coles mesmes perdures crítiques y reproches per parte de la oposición. Sicasí, al empezar la segunda metá del so mandatu, el sellu social» de los dos restantes años —que dexó una importante reforma al sistema previsional— y la bien evaluada xestión de la crisis económica mundial de 2008, dexó que Bachelet repicara les sos cifres de popularidá, algamando cifres históriques de sofitu a nivel llatinoamericanu;[18] nel planu internacional, Bachelet foi evaluada ente les muyeres más poderoses ya influyentes del mundu.[19][20][21][22][23][24] A poques selmanes del términu del so gobiernu, en febreru de 2010, tuvo qu'enfrentar un terremotu de magnitú 8,8 qu'azotó a la zona centro sur del país,[25] que produció, amás, un fuerte tsunami qu'impactó les mariñes chilenes. Dambos eventos destructivos dexaron un saldu de 525 persones muertes y 25 sumíes.[26]
Tres el so mandatu, Bachelet asumió como secretaria xeneral adxunta de les Naciones Xuníes, col fin d'encargase y desempeñar la direición executiva de l'acabante crear axencia ONX Muyeres.[27][28] Sicasí, la ex-presidenta caltúvose como una de les figures polítiques meyor evaluaes pola ciudadanía chilena,[29][30] lo que motivó'l so regresu al país en marzu de 2013 pa convertise nuevamente en candidata a la presidencia.[31] Escoyida en primaries como candidata del pactu Nueva Mayoría —conformada pola ex Concertación y otros partíos d'esquierda—,[32] Bachelet llogró una amplia mayoría de los votos nes eleiciones presidenciales de 2013 y foi reelecta pa un segundu periodu, el qu'empecipió'l 11 de marzu de 2014.