From Wikipedia, the free encyclopedia
Matilla de Arzón ye un conceyu y llocalidá española de la provincia de Zamora, na comunidá autónoma de Castiella y Llión.
Matilla de Arzón | |
---|---|
Alministración | |
País | España |
Autonomía | Castiella y Lleón |
Provincia | provincia de Zamora |
Tipu d'entidá | conceyu d'España |
Alcalde de Matilla de Arzón (es) | Germán Fernández González |
Nome oficial | Matilla de Arzón (es)[1] |
Códigu postal |
49692 |
Xeografía | |
Coordenaes | 42°06′22″N 5°38′31″W |
Superficie | 30.25 km² |
Altitú | 737 m[2] |
Llenda con |
San Cristóbal de Entreviñas, Villabrázaro, La Torre del Valle, Pobladura del Valle, San Adrián del Valle (es) , Pozuelo del Páramo (es) , L'Antigua, Villaquejida (es) , Cimanes de la Vega (es) , Roales de Campos, San Miguel del Valle, Valdescorriel y Valderas
|
Demografía | |
Población |
158 hab. (2023) - 98 homes (2019) - 71 muyeres (2019) |
Porcentaxe |
0% de provincia de Zamora 0.01% de Castiella y Lleón 0% de España |
Densidá | 5,22 hab/km² |
matilladearzon.com | |
Ye una Villa asitiada nel nordeste de la provincia de Zamora, dientro de la contorna de Benavente y Los Valles, a unos 15 km de Benavente y 75 de Zamora, la capital provincial. El so caserío atópase escondíu tres una pequeña llomba qu'al empar que lu sirve d'abrigu de los vientos parameses despínta-y del viaxeru.
La primer referencia documental ye del 15 de mayu del añu 951, cuando Ordoño III de Llión dona al monesteriu de Sahagún les villes llamaes Matilla y Magretes, despoblado cercanos al ríu Esla. Tamién se cita nuna repartición de bienes fecha ente los fíos del conde Munio Fernández de 1016.[3] En 1335, Alfonsu XI de Castiella dirixir a los recaldadores del portalgu de Benavente en rellación cola exención esti impuestu de la que gociaben los moradores de Matilla de Arzón. Esti documentu forma parte d'un llargu pleitu que constitúi una de les fontes más interesantes, non solo pa la conocencia de dellos aspeutos rellacionaos cola función fiscal de la cerca de la villa, sinón sobremanera p'analizar les condiciones d'esplotación y arrendamientu de la renta del portalgu.
Mientres la Edá Moderna, Matilla de Arzón tuvo integráu na provincia de Llión, tal que recueye nel sieglu XVIII Tomás López en Mapa xeográficu d'una parte de la Provincia de Llión.[4] Sicasí, al reestructurase les provincies y crease les actuales en 1833, Matilla de Arzón pasó a formar parte de la provincia de Zamora, dientro de la Rexón Lleonesa, que, como toles rexones españoles de la dómina, escarecía de competencies alministratives.[5]
Tres la constitución de 1978, Matilla pasó a formar parte en 1983 de la comunidá autónoma de Castiella y Llión, en tanta llocalidá d'un conceyu integráu na provincia de Zamora.[6]
Esta Villa sufrió los efeutos devastadores de la despoblación nos años setenta y ochenta, pasando de tener más de 700 habitantes a menos de 200 na actualidá.
Gráfica d'evolución demográfica de Matilla de Arzón ente 1900 y 2017 |
Fonte: Institutu Nacional d'Estadística d'España - Ellaboración gráfica por Wikipedia. |
El 13 de xunu de 2015 constituyóse la nueva corporación municipal surdida de les eleiciones de 24 de mayu. L'actual corporación ta presidida como alcaldesa por María Consuelo Moren Astorga (Ciudadanos), completando la corporación los conceyales Jesús Carbajo Huerga (Ciudadanos), Francisco Morán Astorga (Ciudadanos), Venancio Martínez Pérez (PP) y Germán Fernández González (PP).
Trátase d'una llocalidá d'economía agrícola y ganadera fundamentalmente. Les sos tierres de cultivu ser de cebera y na zona de regadío cultívase alfalfa o maíz.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.