Magnitú física
propiedá cuantitativa d'un sistema físicu / From Wikipedia, the free encyclopedia
Una magnitú física ye un valor acomuñáu a una propiedá física o cualidá medible d'un sistema físicu, esto ye, a la que se-y pueden asignar distintos valores como resultáu d'una midida o una rellación de midíes. Les magnitúes físiques se miden usando un patrón que tenga bien definida esa magnitú, y tomando como unidá la cantidá d'esa propiedá que tenga l'oxetu patrón. Por casu, considérase que'l patrón principal de llargor ye'l metru nel Sistema Internacional d'Unidaes.
Esisten magnitúes básiques y derivaes, que constitúin exemplos de magnitúes físiques: la masa, el llargor, el tiempu, la carga llétrica, la densidá, la temperatura, la velocidá, l'aceleración y la enerxía. En términos xenerales, ye toa propiedá de los cuerpos o sistemes que puede ser midida. De lo dicho esprender la importancia fundamental del preséu de midida na definición de la magnitú.[1]
La Oficina Internacional de Peses y Midíes, per mediu del Vocabulariu Internacional de Metroloxía (International Vocabulary of Metrology, VIM), define a la magnitú como un atributu d'un fenómenu, un cuerpu o sustancia que puede ser distinguíu cualitativamente y determináu cuantitativamente.[2] A diferencia de les unidaes emplegaes pa espresar el so valor, les magnitúes físiques espresar en cursiva: asina, por casu, la masa» indicar con m, y «una masa de 3 quilogramos espresar como m = 3 kg.