Luc Montagnier
From Wikipedia, the free encyclopedia
Luc Montagnier (18 d'agostu de 1932, Chabris – 8 de febreru de 2022, Neuilly-sur-Seine) foi un virólogu Francés. Foi profesor nel Institutu Pasteur y direutor d'investigación nel Centre national de la recherche scientifique. Algamó sonadía por llegar a ser el direutor del llaboratoriu que descubrió en 1983 el VIH, el virus responsable del SIDA. Col so colega italianu Vittorio Colizzi, Luc Montagnier participa en varies conferencies, especialmente n'África, pa lluchar contra la propagación del VIH.
Luc Montagnier | |||||
---|---|---|---|---|---|
1993 - 2022
| |||||
Vida | |||||
Nacimientu | Chabris[1], 18 d'agostu de 1932[2] | ||||
Nacionalidá | Francia [3] | ||||
Residencia |
Shanghai Francia Glasgow Nueva York | ||||
Llingua materna | francés | ||||
Muerte | Neuilly-sur-Seine[4], 8 de febreru de 2022[5] (89 años) | ||||
Sepultura | Islla d'Oleron[6] | ||||
Familia | |||||
Casáu con | Dorothea Ackerman [7] | ||||
Fíos/es | |||||
Estudios | |||||
Estudios |
Facultad de Ciencias de París (es) Universidá d'Oxford Collège René-Descartes (Châtellerault, Vienne) (en) | ||||
Direutor de tesis de | Lisa A Chakrabarti | ||||
Llingües falaes |
francés[9] inglés | ||||
Oficiu | biólogu, virólogu, investigador, profesor, biólogu molecular | ||||
Emplegadores |
Institut Pasteur Colegio de Queens (es) Centro Nacional para la Investigación Científica (es) (1960 – | ||||
Premios |
ver
| ||||
Miembru de |
Academia Francesa de les Ciencies[24] Academia Europea de Ciencies y Artes[25] Organización Europea de Bioloxía Molecular[26] Academia Europaea[27] Academia Nacional de Medicina de Buenos Aires[28] Académie Nationale de Médecine (es) [29] Comité Maurice-Audin (en) [30] | ||||
IMDb | nm2072914 | ||||
Luc Montagnier entamó los sos estudios de Medicina y Ciencies primeramente en Poitiers, y depués en París y a los 23 años yera Asistente na Facultá de Ciencies de París.
Luc Montagnier foi'l primer Xefe del nuevu departamente « Sida y Retrovirus » del Institutu Pasteur de París que dirixó ente 1991 y 1997.
Luc yera miembru de la Fundación Mundial pa la Investigación y Prevención del SIDA. Los sos descubrimientos ficiéronlu acreedor a algamar una ventena de premios internacionales en medicina, ente ellos el Premiu Príncipe d'Asturies d'Investigación Científica y Téunica.
El 6 d'ochobre de 2008 algama'l Premiu Nobel en Fisioloxía o Medicina xunto con Françoise Barré-Sinoussi y Harald zur Hausen[31].