Llagu de Van
From Wikipedia, the free encyclopedia
El llagu de Van[1] (turcu: Van Gölü; armeniu: Վանա լիճ) ye'l mayor llagu de Turquía, y atópase nel estremu este del país. Ye un llagu salín d'orixe volcánicu, ensin salida pa les sos agües, que recibe'l so caudal de numberosos ríos y regueros que baxen de los montes circundantes. Mide 120 km de llargor y 80 km d'anchu, cubre una área de 3.755 km² [2] y tópase a 1.640 metros sobre'l nivel del mar. Na so vera oriental atópase la ciudá de Van, capital de la provincia turca homónima de Van.
Llagu de Van Van Gölü - Վանա լիճ | ||
Llocalización alministrativa | ||
---|---|---|
División | Rexón d'Anatolia Oriental | |
Subdivisión | Provincies de Bitlis y Van | |
Xeografía | ||
Afluentes | Karasu, Hoşap, Güzelsu, Bendimahi, Zilan and Yeniköprü | |
Efluentes | Nengún | |
Tipu | Llagu endorreico salín | |
Islles interiores | Isla Akdamar, Çarpanak, Adır y Kuş | |
Ciudaes costeres | Van, Tatvan, Ahlat y Erciş | |
Superficie | 3.755 km² (54º mundu y 1º de Turquía) | |
Llonxitú costa | 430 km | |
Fondura media | 161,7 m | |
Fondura max. | 451 m | |
Volume | 607 km³ | |
Otros datos | ||
Mapa |
El llagu formar en dalgún momentu mientres el Pleistocenu, cuando colaes de llava procedentes del volcán Nemrut bloquiaron la salida oeste a la planicie Mus. Anguaño dormíu, el volcán ta xunto a orellar oeste del llagu, y otru volcán inactivu apodera la zona norte.
Les agües del llagu son riques en carbonatu sódicu y otros sales estrayíos por evaporación que son usaes como deterxentes. El llagu ye llevemente salín, y permanez llibre de xelu mientres el iviernu.
El llagu ta arrodiáu d'árees agrícoles con árboles frutales y campos de ceberes.