From Wikipedia, the free encyclopedia
El rājasthānī o rayastani (n'alfabetu devanágari:राजस्थानी) ye una llingua indoaria centroccidental. El rayastani, puramente dichu tien unos 20 millones de falantes en Rayasthán y los estaos vecinos d'India y Paquistán. Si inclúyense, como se fai confrecuencia, dientro del rayastani otres variedaes llingüístiques rellacionaes ente elles les variedaes de marwari que son bien cercanes, entós el númberu de falantes ye d'unos 50 millones.[2] Ye una de les llingües derivaes del antiguu gujarati (tamién llamáu maru-gujar o maruwani), siendo l'otru gran grupu deriváu del antiguu gujarati, el modernu gujarati.
Rajasthani, Rayastani राजस्थानी / Rājasthānī | |
---|---|
Faláu en | India Paquistán |
Rexón | Rajasthán, Sindh |
Falantes | 20 millones (2000–2003)[1] 50 millones si inclúyese'l marwari |
Familia | Indoeuropéu Indo-iraniu |
Estatus oficial | |
Oficial en | Rajasthán
(Cooficial en Rayastán) |
Reguláu por | Nun ta reguláu |
Códigos | |
ISO 639-1 | nengún |
ISO 639-2 | raj |
ISO 639-3 |
N'antiguu guyarati (tamién llamáu maru-gujar, maruwani o gujjar bakha) (1100 AD — 1500 AD), ye l'antecesor de les variedaes guyaratis y rayastanis, faláu polos gujar de Gujarat y Rayasthán.[3] Los testos d'esi periodu amuesen carauterístiques típiques del guyarati como la diferencia ente formes nominales en casu direutu y en casu oblicuu, la presencia de postposiciones y verbos auxiliares. Amás en dichu estadiu la llingua estremaba trés valores pal xéneru gramatical (como sigue calteniéndose en guyarati modernu). Escontra'l 1300 surdió una forma estandarizada d'esta llingua, que dellos autores prefieren llamar antiguu rayastani occidental, usando l'argumentu de que guyarati y el rayastani nun yeren llingües distintes nesa dómina. El monxu y eruditu janista Hemachandra Suri escribió una gramática forma d'esta llingua mientres el reináu de Siddharaj Jayasinh de la dinastía Solanki de Anhilwara (Patan).
La mayor parte de les variedaes de rayastani falar nel estáu de Rayasthán anque tamién esisten variedaes en Gujarat, Hariana y el Panyab.
Frecuentemente xunto col rayastani puramente dichu considérense otres variedaes como dialeutos o como llingües rayastaníes rellacionaes, ente elles tán:
Nel pasáu, la llingua falada en Rayasthán consideróse como un dialeutu d'hindi occidental (Kellogg, 1873). George Abraham Grierson (1908) foi'l primer estudiosu qu'usó la denominación Rajasthani pa esta llingua, que primeramente se conocía pol nome de los sos distintos dialeutos. Anguaño, sicasí, la Sahitya Akademi, l'Academia Nacional de Lletres y la Comisión de Beques Universitaries d'India reconocer como una llingua independiente. Amás enséñase como tal nes universidaes de Jodhpur y Udaipur. El Conseyu d'Educación Secundaria de Rayasthán incluyó'l Rayastani como materia optativo dende 1973. Dende 1947, munchos movimientos tuvieron promoviendo la so aceptación social en Rayasthán, pero delles persones inda la consideren como un 'dialeutu' del hindi.{{quién|por Más apocayá, el gobiernu de Rayasthán dio-y la categoría de llingua oficial del estáu, anque inda nun esiste una gramática de referencia o un diccionariu modernu basáu nel usu real en Rayasthán,[ensin referencies] anque anguaño tase trabayáu nuna gramática descriptica del rayastani.
Los numberales en distintes variedaes rayastaníes son:[4]
GLOSA | Bagri | Dhatki | Gade Lohar | Gujari | Lamani | Marwari | Shekhawati | PROTO- RAJASTHANI |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
'1' | ek | hɛk | ek | ek | ek | hek | ek | *ek |
'2' | do | ɓʌ | be | do | di | ɓy | do | *ɗui |
'3' | tin | t̪ʌn | tin | trɛ | tin | tɪn | tin | *tin |
'4' | ʧyar | ʧɑr | ʧyar | ʧar | ʧyar | ʧɑr | ʧyar | *ʧyar |
'5' | pãʧ | pʌnʤ | pãʧ | pənʤ | panʧ | pɑnʧ | pãnʧ | *panʧ |
'6' | ʧʰɛ | ʧʰʌ | ʧʰəh | ʧʰy | ʧʰo | ʧʰy | ʧʰɛ | *ʧʰa |
'7' | sat | sʌt | hat | sət | sat | hɑt | sat | *sat |
'8' | aʈʰ | ʌʈʰ | aʈʰ | əʈʰ | ãʈ | ɑʈʰ | aʈʰ | *aʈʰ |
'9' | non | nʌw | nəw | nɔ̃ | nəw | non | non | *nəw |
'10' | dəs | ɗʌh | dɛh | dəs | dəs | ɗəx | dəs | *dəs |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.